ELS COMPANYS DE VIATGE

D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. LOS JÒCS FLORALS (MEDIEVALS) DE TOLOSA

Après la Crosada contra los Catars, la poesia dels trobadors patissiá una evidenta decadéncia. Las corts de l’aristocracia occitana, ont s’èran desvolopats los concorses poetics dels trobadors, èran desaparegudas, e la meteissa Occitània patissiá una fòrta crisi pels efièches politics, economics e culturals de la Crosada, qu’avián prejudiciada la produccion literària. Amb la tòca de

D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. LOS JÒCS FLORALS (MEDIEVALS) DE TOLOSA Llegeix més »

EL FOC. DOS LLIBRES SOBRE EL SEU SIMBOLISME CULTURAL.

El foc és un element inseparable de les cultures mediterrànies com l’occitana o la catalana. Un element de la natura present en festivitats ancestrals, molt sovint relacionat amb els canvis de les estacions, en trobem exemples clars en festivitats com Sant Joan, les fia-faia pirinenques i les festes d’Arties i Les, a la Val d’Aran,

EL FOC. DOS LLIBRES SOBRE EL SEU SIMBOLISME CULTURAL. Llegeix més »

ENRIC SOLER i RASPALL. PASSIÓ PER LA MUNTANYA.

L’ENRIC SOLER i RASPALL (Terrassa 1966) és un apassionat de la muntanya. Ha viatjat cinc vegades a l’Himàlaia i un nombre incomptable pels Pirineus. Fruit d’aquests viatges ha publicat alguns llibres com “Pantocràtor” o “Marededéu, quin viatge!” a Tushita Edicions (Col·lecció “Pirineus Romànics”), basats en les seves pròpies experiències durant els itineraris. Unes lectures summament

ENRIC SOLER i RASPALL. PASSIÓ PER LA MUNTANYA. Llegeix més »

D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. ALIENÒR D’AQUITÀNIA.

Alienòr d’Aquitània foguèt probablament la femna mai poderosa de l’Edat Mejana europèa. Primièrament reina consòrta de França, après d’Anglatèrra. Nasquèt a Peitieus l’an 1122 dins del linhatge de l’Ostal de Peitau e amb quinze ans venguèt duquessa d’Aquitània e de Guiana e comtessa de la Gasconha, après la mòrt del sieu paire Guilhèm X e

D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. ALIENÒR D’AQUITÀNIA. Llegeix més »

D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. ABOLICION E ASSAGS DE RECUPERACION DETH CONSELH GENERAU D’ARAN

Eth Conselh Generau d’Aran ei era institucion que represente ath pòble aranés. Neishut pendent era Edat Mejana, en incorporar-se definitivament eth territòri laguens dera Corona d’Aragon, e en tot basar-e en ordenament juridic aranés e es sòns drets istorics recuelhudi ena Querimònia, siguec abolit er an 1834 mejançant ua Reiau Cedula emetuda pera Reina Governadora

D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. ABOLICION E ASSAGS DE RECUPERACION DETH CONSELH GENERAU D’ARAN Llegeix més »

D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. L’INFLUÉNCIA DEL CRISTIANISME A OCCITÀNIA.

Lo Cristianisme a influenciat la cultura occitana (e totas las europèas) pendent fòrça sègles. Malgrat qu’avèm pas d’informacions exactas, es possible que las primièras comunitats crestianas apareguèsson pendent lo sègle I dins las vilas mediterranèas meridionalas de las futuras tèrras occitanas. La preséncia d’una importanta comunitat josieva que fugiá de las persecucions romanas per la

D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. L’INFLUÉNCIA DEL CRISTIANISME A OCCITÀNIA. Llegeix més »

D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. DE POLITICAS CONTRA L’OCCITAN.

La lenga occitana a patit de politicas contràrias a la siuena normalitat sociala. Una de las primièras foguèt l’Ordonança de Villers-Cottêrets de l’an l539 del rei François I de França qu’impausava exclusivament lo francés coma la lenga oficiala del sistèma judicial e administratiu a tot lo reialme. Aquela decision eliminava la preséncia de l’occitan (e

D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. DE POLITICAS CONTRA L’OCCITAN. Llegeix més »

D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. LO CANAL DEL MIÈGJORN.

Aquel canal es probablament la mai importanta òbra d’engenhariá de las tèrras occitanas. Jónher la mar Mediterranèa amb l’ocean Atlantic. Tota una òbra de grandas dimensions qu’avián ja soniada los romans, mas que foguèt una realitat pendent lo sègle XVII. Vertadièrament lo Canal del Miègjorn jonh Tolosa amb la mar Mediterranèa, concrètament la vila de

D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. LO CANAL DEL MIÈGJORN. Llegeix més »