L’ENRIC SOLER i RASPALL (Terrassa 1966) és un apassionat de la muntanya. Ha viatjat cinc vegades a l’Himàlaia i un nombre incomptable pels Pirineus. Fruit d’aquests viatges ha publicat alguns llibres com “Pantocràtor” o “Marededéu, quin viatge!” a Tushita Edicions (Col·lecció “Pirineus Romànics”), basats en les seves pròpies experiències durant els itineraris.
Unes lectures summament amenes que transporten al lector com si ell mateix també en fos un acompanyant del viatger i també pogués gaudir-ne dels espectaculars paisatges, que fusionen la immensitat de la natura amb les petjades de la història, sobretot de l’època del Romànic, veritable base de la nostra història i identitat.
En el primer, “Pantocràtor” l’Enric Soler ressegueix les passes de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (posteriorment president de la Mancomunitat de Catalunya) i la Missió Arqueològica de 1907 que inventarià el ric patrimoni cultural romànic d’una part de la serralada pirinenca. L’autor ens endinsa en indrets summament atractius com la Vall de Luishon i la Val d’Aran (Bossòst, Vielha, Betren, Garós, Salardú, diversos refugis de la muntanya…), on visita diverses esglésies romàniques del territori. Posteriorment, fora de les terres occitanes, també visita la Vall de Boí, la Baixa Ribagorça i la Vall d’Isàvena, posseïdores també d’un llegat monumental .
Com a apassionat d’Occitània, sobretot destaco al llibre “Pantocràtor” el comiat de l’Aran (i de les terres occitanes), quan l’Enric, després de fer una reverència d’agraïment als occitans pel bon tractament rebut durant la seva estada, canta l’himne occità, “Se canta”. Tot un homenatge a unes terres que els catalans hem de considerar com a germanes nostres sempre.
En el segon llibre, “Marededéu quin viatge!!!, l’Enric Soler ressegueix el camí realitzat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i el seu fill pel recorregut de la Noguera Pallaresa l’any 1904. Un recorregut per les valls pirinenques dels Pallars, la Ribagorça i l’Aran. Indrets com Àger, Tremp, Isona, Rialp, Llavorsí o les Valls d’Àneu. Finalment s’endinsa a la Val d’Aran on visita el Santuari de Montgarri o el Pla de Beret.
Ambdós llibres incorporen també una àmplia bibliografia per a aquells lectors que vulguin aprofundir en l’estudi d’aquestes contrades, uns mapes per a poder visualitzar les etapes i les parades dels itineraris del viatge i també d’unes fotografies d’època i algunes de pròpies més modernes per a contextualitzar els viatges realitzats a començaments del segle XX, veure l’estat actual d’alguns indrets. Dos viatges antics que han estat la base dels de l’Enric Soler i Raspall.
La bona rebuda d’ambdós llibres es demostra perquè a les edicions inicials de tots dos han seguit unes quantes més. El senderisme, la muntanya, l’Art Romànic… agraden i si són tractats amb un estil proper com utilitza l’Enric Soler i Raspall, encara més.
Tot llegint aquests llibres i les descripcions que ens ofereix l’autor és inevitable pensar en la possibilitat de visitar tots aquests indrets.
Podeu trobar-ne més informació a www.tushitaedicions.com
Les fotografies han estat cedides pel mateix Enric Soler i Raspall.
