L’eiretatge de la Roma anciana dins de la configuracion del pòble occitan es decisiva. Pensam a la meteissa lenga que proven del latin. Lo procès de conquista comencèt per la Provença, quand la colònia grèga de Massalia (l’actuala Marselha) demanda d’ajuda militara als romans l’an 125 aC pels sieus conflictes amb los pòbles autoctòns del
D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. LA ROMANIZACION. Llegeix més »
Pendent lo sègle XIX, amb lo Romanticisme Euròpa viu la Prima de las Nacions, un movement de recuperacion de las lengas, las culturas e las identitats autoctònas, Occitània visquèt tanben aquel procès, amb lo nom de Felibritge. L’an 1854, sèt poètas s’amassèron a Castèunòu de Gadanha, inicialament amb la tòca de defendre las raïses provençalas
D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. LO FELIBRITGE. Llegeix més »
La viticultura es una pèça basica de l’economia de las tèrras occitanas dempuèi los tempses de la colonizacion grèga. Los camps de vinhas son estats presents totjorn en lo païsatge occitan. L’an 1907 comencèt la revòlta dels vinhairons, una mobilizacion transversala que’agropèt tota la societat occitana contra la competéncia desleiala dels vins que provenián d’Algèria
D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. LA REVÒLTA DELS VINHAIRONS Llegeix més »
Lo Catarisme es una dissidéncia religiosa crestiana que preteniá retornar lo cristianisme a las siuenas raïses inicialas d’austeritat e d’afrairament. Apareguèt a las tèrras lengadocianas sustot al segle XII, ont aguèt lo sieu epicentre, mas enrasiguèt tanben als païses vesins (Catalonha, nòrd de la Peninsula Italiana). Los sieus fisèles possedissián pas de temples, cresián pas
D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. LO CATARISME. Llegeix més »
El nou número de la revista EL MÓN MEDIEVAL ja ha sortit a les llibreries i quioscos amb un monogràfic dedicat a l’Occitània medieval, una època apassionant d’aquest poble germà. Des de l’AASOC hem col·laborat activament en l’elaboració d’aquest número tan especial. Dins d’aquest número trobareu articles de qualitat dedicats als Trobadors, als Càtars, als
NOU NÚMERO DEL MÓN MEDIEVAL DEDICAT A L’OCCITÀNIA MEDIEVAL Llegeix més »
https://monmedieval.ammedieval.org/popdcast-el-mon-medieval-especial-templers Adieu-siatz!!!! Aquí teniu adjunt l’enllaç al podcast que vam realitzar amb l’ASSOCIACIÓ EL MÓN MEDIEVAL dedicat a l’Orde dels Templers organitzat a l’ASSOCIACIÓ DE PUBLICACIONS PERIÒDIQUES EN LLENGUA CATALANA (APPEC). Durant la conversa, presentada per l’actriu Txe Arana, també parlem dels Templers a l’Aran.
PODCAST DE LES REVISTES. L’ORDE DELS TEMPLERS. Llegeix més »
Durant aquesta darrera setmana l’AGENDA SINGULARA ha estat presentada a Barcelona i a Cabrils (Maresme). Aquesta interessant idea, de CÀPSULA, us ofereix una agenda triennal (2026-2028) escrita en les diferents modalitats de la llengua occitana i en d’altres llengües romàniques. A través de les seves pàgines podeu descobrir oficis antics, fenòmens naturals, curiositats agràries,… que
L’AGENDA SINGULARA A BARCELONA I A CABRILS Llegeix més »
Eth passat 9 de noveme, en ua Assemblada Extraordinària, s’escuelhec era naua Junta Directiva dera Associacion Culturau Es Paums. Aguesta renovacion combine experiéncia e naues visions entà potenciar era musica, era cultura e era creacion en aranés. Damb era totalitat des vòts, era Junta triada siguec: • President: Jaume Masana• Secretària: Neus Castet• Tresorèr: Francesc
ERA ASSOCIACION CULTURAU ARANESA ES PAUMS A UA NAUA JUNTA Llegeix més »
Des de fa uns anys, la nostra revista MEDIEVALOC manté una estreta col·laboració amb la revista EL MÓN MEDIEVAL, en llengua catalana dedicada a la publicació en paper d’articles de temàtica medieval. La revista inclou una gran diversitat de temàtiques: fets històrics però també la vida quotidiana d’aquest període, i els seus articles mostren una
EL MÓN MEDIEVAL… EN OCCITÀ Llegeix més »
Les anomenades fortaleses de la Senescalia de Carcassona és el nom que reberen les antigues fortificacions medievals de l’Aude i l’Arièja. Enguany estan dins del tràmit per a ésser reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i acompanyar la Ciutadella de Carcassona, que ja posseeix aquesta denominació des de l’any 1997. Són
PUÈGLAURENÇ I PÈIRAPERTUSA Llegeix més »
