El foc és un element inseparable de les cultures mediterrànies com l’occitana o la catalana. Un element de la natura present en festivitats ancestrals, molt sovint relacionat amb els canvis de les estacions, en trobem exemples clars en festivitats com Sant Joan, les fia-faia pirinenques i les festes d’Arties i Les, a la Val d’Aran, però sempre com a nexe d’unió i d’identitat de les comunitats, com ho demostra cada any la Flama de la llengua que neix a la mítica muntanya del Canigó i uneix totes les terres de llengua catalana. Alguns d’aquests rituals provenen de les cultures paganes anteriors al Cristianisme, però que foren mantinguts pels habitants en el nou context cristià com a símbol de la seva pròpia identitat.
Aquest estiu he llegit dos llibres publicats per Editorial Afers i relacionats amb la importància cultural del foc, tots dos reculls d’articles presentats en diferents edicions del Simposi Internacional dels Focs Festius de la Mediterrània (la quarta celebrada a Ceret – Vallespir i la sisena convocatòria a Andorra la Vella). El primer, “Les simbologies i els rituals al voltant del foc” coordinat per en Carles Barrull i l’Àngels Mach i el segon, “Les músiques del foc” només amb en Carles Barrull en la coordinació.
Dins d’aquests articles no veiem només la història d’aquests rituals, sinó que els llibres incorporen imatges clarament que contextualitzen les explicacions, quadres sobre la utilització de les plantes a les falles dels Pirineus, retalls de premsa antiga que demostren aquesta línia històrica que enllaça el present amb el passat…
Del primer llibre, en destaco dos dedicats a la nostra estimada Occitània, concretament als territoris del Comenge i la Varossa, “Els eixos i vincles tradicionals de la transmissió” d’en Bernat Menetrier-Marcadal i “Iniciativas e perspectivas d’accions de terrenc en Comenge e Varossa 20165 -2020” d’en Matiu Fauré. Dues aproximacions a les tradicions i als costums gascons relacionats amb el foc.
El segon llibre se centrà més en la relació d’aquests rituals de foc amb la música i dins del gran ventall d’articles, en destaco “Ara vila de Tarba ath sègle XVIII: de celebracion tindaira, de huec, de protocòl, de borgés ambiciós, de politica, de crits e barralhas e de trucs e patacs” d’en Bernat Ménétrier Mercadal, “Es danses ath torn deth huec en Aran” de la Maika Casalí Masó i en Tònho Cuito Bautista i “Eths sons dera Sent Joan en Comenge, ger, aué, deman: evolucion, constàncias e arreflexions” d’en Matiu Fauré.
Estem davant d’uns reculls d’articles de cultura tradicional i popular d’una gran qualitat que enllacen amb l’antropologia dels nostres pobles, dels territoris de llengua catalana, però també occitana, on a la Gasconha en trobem molts exemples de tradicions relacionades amb el foc, amb unes connotacions de purificació sempre, per a renéixer i mantenir aquest llegat dels nostres avantpassats.
Editats entre d’altres per l’Institut Ramon Muntaner, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Comú d’Andorra la Vella (per l’edició de la sisena convocatòria).
