En Jordi Barrufet i Montblanch ha escrit dues novel·les històriques de gran qualitat, “Marcel Lacroix, el càtar ignorant”, ambientada a l’Occitània i la Catalunya de començaments del segle XIII, en plena Croada contra els Càtars, i “El so de les llàgrimes” (Editorial Landon) al món de l’òpera italiana del segle XVIII i els “castrati”. En parlem amb el seu autor.
Redacció.- Per què vau ambientar una novel·la ambientada a l’Occitània i la Catalunya del segle XIII, en un context de persecució contra els Bons Homes i les Bones Dones?
Jordi Barrufet.- Des de fa molts anys estiuejo al Port de la Selva i veig des d’allà el monestir de Sant Pere de Rodes que és molt inspirador. Fa uns anys a Catalunya va començar l’interès pel Catarisme i vaig llegir-ne alguns assajos que em van interessar molt, en temes com la valoració de les dones, la seva visió de la vida, el seu enfrontament contra el poder de l’Església Catòlica… Amb la novel·la he volgut relacionar el monestir amb els Càtars, i amb la Bíblia de Rodes vaig trobar aquest enllaç entre ambdós temes. En una visita guiada a la biblioteca de El Port de la Selva vaig descobrir el facsímil d’aquesta bíblia que els francesos es van endur segles després.
Vaig fer una recerca molt exhaustiva per a conèixer dades de l’època com ara la vida quotidiana dels monjos, la ubicació de les diferents estances del monestir, les normes de la Regla de Sant Benet… Vaig descobrir quines robes rebien els monjos en ingressar, que només eren deu o dotze monjos… i en investigar trobava nous àmbits de recerca, com per exemple el tema dels súcubs, molt present en l’argument a través d’alguns personatges.
També vaig estudiar molt sobre les herbes medicinals, que també tenen molta importància en el desenvolupament de la novel·la. O el poema de les beguines que apareix a la novel·la també és real.
R.- Heu fet tot un procés d’investigació. Com definiríeu al protagonista?
J.B.- El protagonista viu inicialment allunyat de la realitat del seu entorn, amb una infantesa tranquil·la i feliç, pensant que allò que viu a casa seva és normal i idèntic a totes les famílies. Marxa de la seva llar i en el viatge descobreix la realitat del món, alguns secrets de la seva pròpia família, una mena de viatge iniciàtic en què abandona la innocència.
R.- Quins llibres del mateix gènere de les vostres novel·les us han impactat?
J.B.- Cito tres llibres que em van influenciar. “El metge” de Noah Gordon , “El nom de la rosa” d’Umberto Eco i “Els fills del Graal” d’en Peter Berling.
R.- La teva novel·la mostra una Edat Mitjana molt més realista, però també molt violenta.
J.B.- Vaig descobrir sobretot la gran diferència entre el poder (civil i religiós) amb la gran massa del poble. L’estament eclesiàstic mantenia reprimida la població amb les promeses de la vida eterna i quan apareixien comunitats com els Càtars o les beguines, l’Església Catòlica les veia com a competidores. És una Edat Mitjana molt cruel i trista, on s’abusava de la població mitjançant el poder, i quan apareixia algú que ajudava les classes baixes, com els Càtars, intentaven la seva desaparició. He volgut mostrar que en aquesta època hi havia bona gent, però també d’altres corromputs pel poder.
A la cultura clàssica grecoromana es vivien unes condicions de vida millors que a l’Edat Mitjana europea. L’evolució humana hauria d’haver estat continuada, però durant el període medieval ens trobem amb un retrocés evident.
R.- En la novel·la parles del gravat del Bruixot del mas Polità.
J.B.- És una inscultura, es a dir, un gravat rupestre realitzat directament sobre la pedra, que es troba en un paratge molt proper al monestir de Sant Pere de Rodes, i només se n’han trobat dos exemples similars més, un a Zimbabwe i l’altre al nord d’Europa. Només es pot veure la imatge en una determinada hora perquè necessita la claror del sol en una hora específica. Vaig introduir aquesta imatge perquè a l’època medieval tothom creia molt en aquests temes esotèrics.
R.- En la segona novel·la teva, “El so de les llàgrimes” trasllades al lector a l’Europa del Segle XVIII i la vida dels “castrati”.
J.B.- Amb una lectura restrictiva del verset de la Bíblia que obligava les dones a guardar silenci a les reunions de les esglésies, se les va prohibir intervenir als cors de les esglésies, als teatres… I per a cantar a les òperes eren homes els que interpretaven els personatges femenins, i per a mantenir les veus amb trets femenins, eren castrats. La novel·la explica aquesta realitat mitjançant la vida d’en Giorgio d’Armari.
R.- El naixement de l’Editorial Landon està molt relacionat amb les teves novel·les.
J.B.- Vaig enviar el text a diferents editorials, però em vaig trobar els problemes que es troben la majoria dels escriptors. Uns terminis molt llargs per a rebre respostes negatives. Finalment vaig publicar la primera novel·la “Marcel Lacroix, el càtar ignorant”, però volia avançar més en la seva difusió i d’altra banda els marges eren molt reduïts. Amb l’ajut d’uns amics amb experiència en el procés de publicació de llibres vam muntar aquesta editorial, però sempre hi ha moltes despeses i es necessiten unes inversions importants. Si no aconsegueixes vendre més de quatre-centes unitats, entres en pèrdues, i assolir aquesta xifra de vendes és complicat i cal lluitar molt.
R.- Per a aconseguir les teves novel·les, com poden accedir els lectors?
J.B.- Poden entrar al web de l’Editorial Landon
www.editoriallandon.com/
Al meu compte d’Instagram
jordibarrufet.escript
I naturalment que demanant-ho a qualsevol llibreria les poden aconseguir en pocs dies. També l’editorial es sòcia del Gremi d’Editors de Catalunya on menciona on es pot comprar o demanar.
R.- Amb autors com en Jordi Barrufet i Montblanch podem comprovar la bona salut de la novel·la històrica en català.
