Són temps decisius per a la diversitat lingüística mundial. Els canvis demogràfics, la globalització, els reptes de les noves tecnologies… poden esdevenir una amenaça o una oportunitat per a les llengües minoritzades?
L’activista per la llengua David Vila i Ros (Sabadell 1977) ens proposa analitzar amb el seu llibre “La llengua i tu” (Voliana edicions) la situació de la llengua catalana dins d’aquest món, des de la premissa que el català és el principal tret que defineix els catalans i hauria d’ésser la llengua comuna de tota la seva població, independentment dels orígens personals.
Primerament el llibre ens detalla la diversitat lingüística mundial, més de 6.000, la seva distribució i identificació amb els estats. La normalitat és que en un estat independent es parlin diverses llengües, però també que es produeixi un procés d’identificació entre un estat i una llengua, que invisibilitza les altres fins a degenerar en un procés de substitució lingüística (com malauradament succeeix a França, on nasqué aquesta idea durant la Revolució). L’autor ens ofereix diversos exemples de totes aquestes circumstàncies.
Posteriorment, en David Vila i Ros ens trasllada a la situació de la llengua catalana, amb una introducció a la seva història, les seves modalitats dialectals i les darreres estadístiques sobre els percentatges de coneixement i utilització segons els territoris.
A partir d’aquí, el llibre ens explica les amenaces, les febleses, les oportunitats i les febleses del català, i obre una reflexió sobre el seu ús social i els efectes perniciosos que provoca en la nostra llengua el fet de canviar vers el castellà (o el francès a la Catalunya del Nord) sobretot amb desconeguts o amb nouvinguts. Unes tendències que mostren una inèrcia que devem canviar per a poder assegurar el futur del català. En David Vila ens planteja solucions per a superar aquestes inèrcies bàsiques i imprescindibles per a evitar una futura substitució lingüística.
“La llengua i tu” no amaga els problemes actuals i les amenaces futures, però dins d’una òptica optimista, tot recordant que el futur de la llengua catalana és a les nostres mans. L’autor introdueix també alguns fragments d’alguns dels seus contes amb clares referències lingüístiques. Recomanem també la lectura dels altres llibres d’en David Vila i Ros, com “La CAL opina”, “Català a la carta”, “I si parlem català?”, “El parlar del Vallès” el recull de contes “A la lluna” o el llibre de converses “Sota la figuera” i també és l’impulsor del projecte “Llenguaferits” dedicat a la promoció de la llengua. Precisament en David Vila rebé el Premi Nacional Joan Coromines pel seu activisme lingüístic.
