Era associacion culturau aranesa ES PAOMS a ua naua pagina web damb informacion dera entitat e des sues activitats damb era musica, era creacion audiovisau, er patrimoni culturau, era sua corau, ES PAOESSES (era votz femenina dera associacion), es cançons dera associacion … Ua naua estapa mès damb eth madeish objectiu. Èsser un espaci entà […]
ES PAOMS. NAUA ESTAPA, NAUA WEB. Llegeix més »
Lo Cristianisme a influenciat la cultura occitana (e totas las europèas) pendent fòrça sègles. Malgrat qu’avèm pas d’informacions exactas, es possible que las primièras comunitats crestianas apareguèsson pendent lo sègle I dins las vilas mediterranèas meridionalas de las futuras tèrras occitanas. La preséncia d’una importanta comunitat josieva que fugiá de las persecucions romanas per la
D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. L’INFLUÉNCIA DEL CRISTIANISME A OCCITÀNIA. Llegeix més »
La lenga occitana a patit de politicas contràrias a la siuena normalitat sociala. Una de las primièras foguèt l’Ordonança de Villers-Cottêrets de l’an l539 del rei François I de França qu’impausava exclusivament lo francés coma la lenga oficiala del sistèma judicial e administratiu a tot lo reialme. Aquela decision eliminava la preséncia de l’occitan (e
D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. DE POLITICAS CONTRA L’OCCITAN. Llegeix més »
Els LLENGUAFERITS és un duet composat per dos grans apassionats per les llengües, la professora i filòloga Jessica Neuquelman, originària de Dunkerque al nord de França, però que resideix des de fa vint anys a Sabadell, i el professor i escriptor també de Sabadell, en David Vila i Ros (Premi Nacional Joan Coromines de l’any
ELS LLENGUAFERITS PORTEN LA CONSCIENCIACIÓ LINGÜÍSTICA A PERPINYÀ Llegeix més »
Lo 23 d’abril a la vila catalana de Sant Andreu (Rosselló -Rousselhon) podètz assistir a una interessanta conferéncia del mèstre lautiër Nicolas Dedieu consacrada a un dels instruments musicals mai importants de l’Edat Mejana, la viòla d’arc. Aquela conferéncia serà acompanhada d’un concèrt amb Claudio Cuadros. Ne parlam amb Nicolas Dedieu. CIRCUITOC.- La viòla d’arc
CONCÈRT E CONFERÉNCIA SUS LA VIÒLA D’ARC A SANT ANDREU (ROSSELLÓ) LO 23 D’ABRIL Llegeix més »
El passat mes de Desembre se celebrà una interessant activitat terapèutica immersiva a Torregrossa (comarca del Pla d’Urgell), amb el suggerent nom d’”ASSAONAR” sobre la relació que mantenim amb la nostra llengua, sobretot en persones que tenim com a llengua principal una de les catalogades com a “minoritàries”. Entre els participants n’hi hagué d’occitans i
MARIONA MIRET, PROMOTORA D'”ASSAONAR”: “PARLAR UNA LLENGUA MINORITZADA MARCA MOLT”. Llegeix més »
Aquel canal es probablament la mai importanta òbra d’engenhariá de las tèrras occitanas. Jónher la mar Mediterranèa amb l’ocean Atlantic. Tota una òbra de grandas dimensions qu’avián ja soniada los romans, mas que foguèt una realitat pendent lo sègle XVII. Vertadièrament lo Canal del Miègjorn jonh Tolosa amb la mar Mediterranèa, concrètament la vila de
D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. LO CANAL DEL MIÈGJORN. Llegeix més »
Grand succès de la nòstra conferéncia “UN MOSAÏC DE LITERATURA OCCITANA CONTEMPORANÈA” a l’ATENEU TERRASSENC e l’ASSOCIACIÓ DE POETES DE TERRASSA, consacrada a las influéncias personalas e las relacions socialas e culturalas a l’òbra de tres grands escrivans occitans del sègle XX, Max Roqueta, Marcela Delpastre e Bernat Manciet. La siá produccion foguèt influenciada per
GRAND SUCCÈS DE LA CONFERÉNCIA CONSACRADA A LA POESIA OCCITANA A TERRASSA Llegeix més »
L’eiretatge de la Roma anciana dins de la configuracion del pòble occitan es decisiva. Pensam a la meteissa lenga que proven del latin. Lo procès de conquista comencèt per la Provença, quand la colònia grèga de Massalia (l’actuala Marselha) demanda d’ajuda militara als romans l’an 125 aC pels sieus conflictes amb los pòbles autoctòns del
D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA. LA ROMANIZACION. Llegeix més »
ER INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI – ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA (IEA-AALO) inaugurèc aguest an passat era sua prumèra sedença dehòra dera Val d’Aran. E era ciutat trigada siguec Barcelona, eth caplòc catalan, pr’amor des intenses relacions qu’aqueth manten damb er INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (IEC). De hèt, andues institucions son era maxima representacion dera recèrca e
VISITAM ERA SEDENÇA BARCELONINA DER IEA-AALO Llegeix més »
