Eth Excm. Senhor Jèp de Montoya dèishe era Presidéncia de l’INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI – ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA (IEA – AALO).
Dempús dera fondacion d’aguesta grana institucion academica, e pendent tota era sua vida a realizat (e realizarà) un enòrme trabalh de difusion dera lengua e era cultura d’Aran. Eth Senhor Jèp de Montoya a creat eth camin des naues generacions.
Ara nòsta entitat, era ASSOCIACION D’AMICS DE LA SAPIÉNCIA OCCITANA, arregraïm era sua ajuda enes nòsti projèctes.
Ací auetz era sua carta d’arregraïment ar INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI – ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA, as mejans de comunicacion (coma SAPIÉNCIA OCCITANA), as entitats e as persones qu’an estat fòrça importants pendent era sua trajectòria coma president.
“ARREGRAÏMENT ARA ACADÈMIA EN DEISHAR ERA PRESIDÉNCIA
Planvoludi membres der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana,
Voi exprimir-vos eth mèn mès sincer arregraïment per auer-me autrejat era vòsta confiança e per auer-me permetut de representar ara nòsta Acadèmia pendent aguesti quate ans. A estat un gran aunor e, ath madeish temps, ua responsabilitat qu’è procurat exercir damb tota era dedicacion e eth compromís possibles.
Toti ac sabetz, arribè ara Presidéncia coma ua persona que, intellectuaument, ven deth Felibritge, dera tradicion mistralenca e dera Escolo deras Pirenéos. Totun, pendent aguest camin atau coma hí en tot eth procès d’aprobacion dera Lei der occitan, aranés en Aran, dera publicación deth decrèt de constitucion dera Acadèmia e delà ençà, è sabut hèr es mies reflexions e è estudiat e è hèt mies es referéncies alibertines qu’amassa damb es anteriors conformen era rica diversitat deth nòste occitanisme. Damb respècte mutuau e damb volontat de bastir, auem contribuït amassa a hèr era nòsta lengua occitana, e era sua varianta aranesa, mès fòrta, mès reconeishuda, mès prestigiosa e mès transcendenta.
Eth trabalh compartit damb cada un de vosati a estat ua experiéncia extraordinària, tant des deth punt de vista intellectuau coma uman. Vos ac è dit en fòrça ocasions, e aué ac torni a reafirmar: a estat un privilètge poder trabalhar ath vòste costat. E ei un compromís que non s’acabe aciu, pr’amor que continuarè collaborant damb era Acadèmia damb era madeisha conviccion e damb eth madeish afècte.
Tanben coneishetz qu’eth mèn estat de salut m’obligue a priorizar era mia persona. Coma persona responsabla que me considèri, sò conscient qu’era Presidéncia dera Acadèmia exigís ua dedicacion fòrça importanta e ua disponibilitat permanenta entà atier fòrça compromisi que s’estien per tot eth territòri occitan, per tota Catalonha, per tot er estat espanhòl e per aguesta arrason, considèri qu’ei eth moment de passar eth relèu.
Ac hèsqui damb era plea conviccion qu’era naua Presidéncia, ena persona de Miquèu Segalàs, qui ja a mostrat era sua capacitat ath cap dera Seccion Aranesa, acompanhat pera equipa de direccion formada per Ròsa Maria Salgueiro coma vicepresidenta, Angelina Cases coma secretària, Lourdes España coma presidenta dera Seccion Aranesa e Claudi Balaguer coma president dera Seccion Estandard, amassa damb toti es membres dera Acadèmia e es naues incorporacions, saberàn guidar era nòsta institucion damb encèrt, ambicion e esperit de servici, amassa damb ua continuïtat enes projèctes.
Era Societat Filiau d’Istòria, Patrimòni e Identitat seguirà aportant es sòns fruts e en aguest moment e en aguesta circonstància voi arregraïr ath Director deth projècte dera Istòria d’Aran, Josep Maria Canabal, era sua dedicacion, era sua constància e eth sòn esfòrç enta artènher tot çò que portam publicat e qu’ei enes pòrtes dera publicacion. Arregraïsqui ara madeisha man a toti es autors e as traductors, maquetadors e editoriaus tot eth trabalh aportat, demanant excuses, per aqueth trabalh ingrat que de viatges mos cau hèr de sollicitar, de meter terminis e de susvelhar e de mestrejar es procèssi. De ua auta manèra es projèctes s’endarrerissen un pialèr.
Voi deishar constància deth men arregraïment a Antòni Noguès pera magna òbra que mos dèishe damb tantes e tantes traduccions d’òbres dera Literatura Universau e que le placen coma eth mès important traductor d’òbres ara lengua occitana.
Voi arregraïr eth trabalh hèt pes nòsti tecnics geografs-cartografs, Luis Cortés e Betrand Martínez en tot eth projècte dera Microtoponimia dera Val d’Aran. È era conviccion qu’aguest trabalh serà un referent en tot deishar situats enes mapes es nòms des lòcs dempús d’auer-les remassat, normativizat e documentat es sues coordenades. Eth mèn efusiu arregraïment ar Institut Cartografic e Geologic de Catalonha, as sòns Directors e as sòns tecnics. Un aunor poder trabalhar amassa e veir es fruts d’aguestes collaboracions. Qué díder dera Directora der Institut entath Desvolopament e Promocion deth Naut Pirenèu e Aran, Sra. Eva Fiter Cirera. Sense era sua implicacion tot aguest projècte non serie quauquarren de tangible.
Voi arregraïr ara Fondacion AGER e ara sua Presidenta Sra. Griselda Lozano era oportunitat d’auer podut préner part coma institucion en projècte deth Prèmi Literari Mn. Jusèp Amiell en tot demorar era Acadèmia coma eth referent lingüistic e de Jurat d’un des grani prèmis literaris d’Occitània.
Tanben voi arregraïr ara premsa en generau, perque mos an agut en compde en molti des actes qu’auem protagonizat e en particular as mejans mès propèrs coma SEGRE, LA MAÑANA, AUÉ, CATALUNYA RÀDIO, ARAN-LLEIDA TV, SAPIÉNCIA OCCITANA, JORNALET e ARA. Tot aquerò que transcendís ena premsa ei bon entara Acadèmia e tara nòsta lengua, tara nòsta cultura e tà defener era nòsta identitat.
Non pogui deishar passar, de cap de manèra, era mès grata constància der arregraïment particular e institucionau ar Institut d’Estudis Catalans, ara sua Junta Directiua e ara sua presidenta era Illustrissima Sra. Teresa Cabré, per auer-mos brindat eth privilègi de trasladar ua delegacion dera nòsta Acadèmia ara capitau deth Principat e atau crear un lòc referent dera lengua occitana en Barcelona, en còr de Catalonha.
Coma ben podem compréner sense es mieis que meten enes nòstes mans era Generalitat de Catalonha a trauès des Departaments de Politica Lingüistica e de Justícia, er Estat a trauès deth Ministèri de Sciéncies, Innovacion e Universitats, era Deputacion de Lhèida e er Institut d’Estudis Ilerdencs, era Deputacion de Barcelona, er Ajuntament de Naut Aran e Baqueira-Beret, S.A. atau coma d’autes petites aportacions privades, tota era nòsta activitat non serie possibla. Fòrça gràcies a toti.
De forma particular, permetetz-me que hèsca un lòc en aguesti moments ara mia hemna, Maïthé Deymes, qu’enes moments de dificultat per tèmes de salut tostemp a estat ath mèn costat e a sabut dar-me er alend entà lutar e seguir endeuant.
E coma, non voi arregraïr de forma molt especiau ara nòsta administrativa Lara Baqués, peth sòn trabalh aprenut en pòc de temps e era remarcabla gestion hèta pera nòsta gerenta, Alidé Sans, era sua sapiéncia e eth sòn saber hèr. Sense era tot auesse estat molt mès dificil. Gràcies Alidé pera metuda en marcha deth projècte deth Diccionari Juridic Aranés, eth Diccionari Occitan Aranés DOA en linha, pera coordinacion deh Recuelh de Memòria Orau e per totes es aportacions e era ajuda prestada entà inserir era nòsta institucion en sen dera societat.
De forma especiau voi arregraïr ath nòste expresident, Jusèp Lois Sans, era sua ajuda en tot moment atau coma eth trabalh insigne e es iniciatiues qu’a aportat entà anar escalant en prestigi e en reconeishement dera Acadèmia e dera lengua. Jusèp Loís a mès d’èster eth gran especialista en Corpus Documentau dera Lengua ei un trabalhador nat, e ua persona compromesa enquiàs darrères conseqüéncies. Molti viatges era sua vision clarividenta a estat un far qu’a mercat eth camin en moments de dobte. Gràcies per tot Jusèp Loís!
Sò convençut que, damb eth trabalh de toti, seram capables de portar era nòsta lengua as mès nautes còtes de prestigi, de reconeishement e de normalizacion, fidèus ara sua unitat e ara sua riquesa.
Gràcies de còr per aguesti quate ans de confiança, de trabalh e d’amistat. A estat un aunor servir ara Acadèmia. Contunharè ath vòste costat, coma un membre mès, trabalhant tostemp en favor dera lengua occitana e der aranés.
Fòrça gràcies a toti e autofelicitacions per tot çò que portam hèt.
Jèp de Montoya e Parra 4 de juriòl de 2026.”
