La lenga e la cultura occitanas an besonh de mai visibilitat e un dels instruments mai importants es la musica. Amb aquela idèa a aparegut un nòu projècte, ALÍCIA EN PAÍS DES TROBADORS, amb l’utilizacion del famós personatge del conte de Lewis Carroll, que pretend far visibla la persecucion d’una lenga (e d’una cultura). Ne parlam amb lo sieu director artistic, Enric Chalaux.
1.- Quinas son las tòcas del vòstre projècte?
La tòca centrala d’”Alícia en país des Trobadors” es la restauracion istorica, lingüistica e sonòra d’Occitània, pas coma una relíquia del passat, mas coma la mairitz d’ont nais bona part de la musica modèrna europèa.
Aquela arquitectura sonòra se materializa en un disc de dètz-e-sèt cançons, cantadas e recitadas en los desparièrs dialèctes del occitan, coma l’aranés, lo lenguadocian, lo provençal, … amb una especiala dedicacion pels accents en perilh de desaparicion que figuran a l’Atlàs de las Lengas del Mond en Perilh de l’UNESCO. Volèm mostrar las divèrsas modalitats de la lenga occitana coma lo Gascon, lo Lenguadocian Septentrional, lo Gavaudanés, lo Provençal, lo Vivaroalpenc, l’Auvernhat e lo Lemosin.
“Alícia en País des Trobadors” prepausa una simbiòsi inedita: la desconstruccion de la lirica medievala de las trobairitz e los trobadors a travèrs de la sintèsi modulara, d’instruments en perilh de desaparicion e lo tractament del senhal binaural.
Lo projècte executa una accion de reparacion istorica e de genre, en recuperant la paraula de las femnas poetessas, coma Na Castelosa o la Comtessa de Diá. L’adaptacion d’aquel univèrs de poèmas originals d’aquelas trobairitz, abitualament amagadas per l’istoriografia oficiala, se projèctan cap al sègle XXI coma uns simbòls de resisténcia culturala e de libertat creativa, en convertint lo disc en un manifèst politic e poetic de primièra categoria.
L’òbra es una immersion en la recèrca del còr, mejançant lo trabalh a l’Aran e a Occitània, las letras metafisicas, surrealas e d’amor cortés, e l’inspiracion de mites occitans coma Esclarmonda de Fois o Aimeric de Peguilhan.
2.- De quinas collaboracions musicalas poirem gaudir en lo disc? E de quins estils musicals?
Participan de musicians reconeguts de la scèna independenta dels Païses Catalans, d’artistas araneses e occitans, e tanben de nòvas voses emergentas amb una granda personalitat artistica, en creant una bèla comunitat de nòus trobadors contemporanèus campausada per uns artistas amb un talent enòrme coma Arnau Obiols, Carlota Flâneur, Alidé Sans, Aina Monferrer, Júlia Amor, Joan Colomo, Eddy Crampes, Émile Sorin, Joan Masdeu, Amanda Mur, Paul Fuster, Marco Morgione. Totes escuelhuts per ieu.
Soi fòrça content de la recepcion dels musicians e dels productors d’aquela idèa. Nos illusiona saber qu’es un projècte d’Interès nacional transfronterièr. Ara inaugurarem amb Joan Masdeu las sessions de gravadura amb la cançó “Carcassona”.
Sèm uns trobadors; cream una “cort de trobadors” basada en las meteissas caracteristicas de cada musician: un d’eles pòt èsser un trobador mai electronic, l’autre un trobador mai fòlc… La miá activitat es prene tota aquela musica qu’apareissiá en aqueles instruments rudimentaris, ancians e essencials del medievalisme, e far una combinacion amb lo pop, lo fòlc, l’electronic e lo ròck psicodelic. Prene tota la mitologia dels trobadors e l’adaptar en cançons, amb l’introduccion de vèrses dirèctes en qualques moments. Tot amb la supervision de Roger Rodès, productor ganhant d’un Grammy, als estudis Medusa de Barcelona.
3.- Perqué avètz escuelhut lo personatge d’Alícia? Quin simbolisme apòrta?
Alícia representa l’agach coriós, nòu e desparièr. En aquel projècte, lo personatge s’aluenha de la version infantila de Lewis Carroll per venir una Alícia esperitala e adolescenta. E s’enamora d’un trobador de Carcassona, Aimeric. Alícia transita per aquel mond oniric amb las frontièras entre lo passat (las vilas medievalas) e lo present, e tròba la part mai escura de la vila assetjada per la crosada albigesa. Apareisseràn de viradisques e de ràdios e… i aurà de sintetizaders en qualque moment. I aurà de fonges que crèan sintetizaders. De messatges pitagorics. Una vision fòrça avant-gardista.
Lo simbolisme es la clau qu’òbri de pòrtas, l’obertura d’esperits: Alícia òbri de pòrtas a unas nòvas dimensions qu’existisson ja en la nòstra realitat mas que demòran abitualament barradas.
Existís una connexion naturala entre Alícia e los trobadors. Los trobadors èran d’artistas lirics, poètas e personatges sovent excessius e revolucionaris, coma l’aventura d’Alícia. Jónher aqueles dos monds permet mostrar l’univèrs trobadoresc coma una fòrça viva, creativa e plena de colors, d’aventuras…
Dins de l’arquitectura del disc e lo jòc de ròtle, Alícia interactua amb la cosmologia qu’eretam dels Catars. A travèrs d’animals simbolics coma la loira, lo mond aquatic o la libellula, lo mond celestial… Alícia nos guida per las mapas de Carcassona, Uelhs de Joèu, Montsegur o lo Castèl de Fois.
Lo personatge istoric d’Esclarmonda de Fois apareis per donar de poders a Alícia, en creant un magmà d’images “estratosfericas”.
Lo simbolisme d’Alícia beu tanben de la metodologia d’aprendissatge a Lion amb l’artista Guitos. La musica es utilizada per crear de romans e las images per generar de poèmas. Alícia es lo personatge perfièch per aquela “creacion invèrsa”. Guitos fasiá la musica e ieu fasiá l’image, o fasiá los poèmas dempuèi las images e al revèrs. Es una manièra fòrça interessanta d’obrir de pòrtas a l’esperit, qu’es la tòca del projècte, d’obrir de pòrtas qu’èran barradas a las nòvas dimensions, que se tròban a la nòstra.
Alícia es lo “veïcul” que nos permet parlar d’amor, de la foscor e de la resisténcia culturala d’una manièra doça mas prigondament psicodelica e transformadora. Tot es fòrça divertit de relacionar. Alícia es una revolucion que absorbís.
4.- Avètz incorporat tanben lo concèpte dels trobadors, tan important en l’istòria de la musica e la literatura occitanas. Perqué aquel ligam amb aquela tradicion lirica medievala?
Es fòrça important en l’istòria de la musica e la literatura occitana aquel ligam amb la tradicion lirica medievala. Pr’amor qu’aquela musica medievala èra creada pels trobadors. Es una musica ont vesèm qu’apareis la tradicion, la lirica e las melodias de tota Euròpa. En lo fòlc e ròck britanic mai que mai.
Pendent los sègles XII e XIII, los trobadors viatjavan per las corts nòblas d’Euròpa, amb una influéncia culturala immensa. Un exemple evident es lo rei Ricard Còr de Leon, qui parlava e escriviá fòrça mai en occitan qu’en anglés. Aquela fascinacion per la tradicion literària medievala enrasiguèt prigondament a Anglatèrra, e las musicas posterioras recebèron aquel eiretatge. Vertadièrament, podèm pas comprene la dimension de cèrtas cançons dels Beatles o de figuras coma Donovan, Jimmy Page, Robert Plant o Brian Jones sens aquela connexion amb l’esperit trobadoresc. Son d’icònas del ròck e lo pop qu’an begut d’aquela tradicion; pensam tanben a l’estapa de Ziggy Stardust de David Bowie, qui amassa amb Marc Bolan, qui èra fascinat per aquela metrica e estetica que condusís a las formas occitanas.
Tanben la personalitat de Vashti Bunyan, una “trobairitz” anglesa contemporanèa amb una votz incresibla e una sensibilitat enòrma que connècta dirèctament amb los tèmas que cantavan los trobadors originals. Lo ligam d’aquela tradicion occitana amb la scèna internacionala es tan potent que nos dona lo coratge necessari per contactar amb aqueles artistas. La tòca seriá aténher una collaboracion que permetèsse donar una exposicion internacionala a aquela evidéncia; seriá una tòca vertadièrament insolita, preciosa e de granda importància culturala.
5.- La Val d’Aran coma far d’Occitània. Una idèa fòrça potenta. Perqué cresètz que l’Aran pòt venir aquel far lingüistic e cultural de totas las tèrras occitanas?
Evidentament la Val d’Aran a un govèrn, lo Conselh Generau d’Aran, que proven de l’edat medievala. Quand las circonstàncias son estadas favorablas, l’idiòma a estat respectat e ara se tròba en l’unic endrech d’Euròpa ont l’occitan es lenga oficiala.
Sabèm tanben qu’a un poder fòrt dins de la Catalonha amb un modèl lingüistic important per aprene l’aranés. Seriá positiu copiar aquel modèl a tota Occitània, mas lo govèrn francés es immobilista, coma uèch sègles enrè.
Pensam qu’amb unas idèas coma aquelas, de far un disc principalament per la defensa de l’occitan e la siuena cultura, mas tanben amb un caractèr artistic e universal, amb lo conte d’Alícia, es la manièra doça de cambiar la realitat, una realitat tan dura, ont solament lo 7% de la populacion occitana parla l’occitan e amb una transmission intergeneracional nulla.
Alavetz, a la Val d’Aran se poirián far d’activitats que naisson d’aquel projècte, mas poiriá tanben èsser de l’archiu sonòr que volèm far, las gravaduras « in situ » d’Aran invisible / Occitània Invisibla, qu’es dins d’aquel projècte. Volèm revitalizar la lenga e la cultura amb una connexion dels artistas occitans amb la Val d’Aran mai fòrta.
Se poirián far fòrça d’activitats. Un festival de musica a la Val d’Aran amb musicians occitans, salons de lectura d’occitan, amb d’escrivans nòus e tanben de reconeguts d’Occitània, pr’amor que se sentan aculhits. L’autra possibilitat es la potenciacion de la preséncia dins de França, amb qualques activitats culturalas coma la nòstra idèa d’anar a endrechs istorics, logats per far aqueles concèrts en occitan sul conte d’Alícia.
Alavetz, la seguenta proposicion seriá evidentament parlar amb la diplomacia europèa per obrir un debat consacrat a la situacion de l’occitan, en perilh de desaparicion, cossí remembra l’UNESCO. Possiblament dempuèi lo Conselh Generau e la Generalitat de Catalonha, se pòt obrir aquela via de dialòg de crear un debat a Euròpa sus l’oficializacion e la preservacion d’aquela lenga tan importanta.
6.- La musica en lenga occitana gaudís de fòrça vitalitat, malgrat las circonstàncias advèrsas. Qualques grops musicales e de cantaires (o las coralas popularas) an fòrça de succès. Quina importància pòt aportar la musica en la normalizacion culturala aranesa e occitana?
Occitània es una tèrra d’inventors de monds, d’una creativitat inusitada, en temps ancians e modèrns. Bernat de Ventadorn revolucionèt la poesia amorosa europèa, Fredéric Mistral ressuscitèt la lenga occitana al sègle XIX e ganhèt lo Prèmi Nobel de Literatura en defendent la cultura provençala.
Aicí a Occitània podètz descobrir de trobadors que reinventèron l’amor, d’enginhèrs que jonguèron de mars, de pensaires que desafièron d’empèris e de musicians qu’encara travèrsan uèi de dimensions metafisicas. Una tèrra de gènis delicats, d’eretges, de la beutat lirica…
Vertadièrament la musica es l’unic idiòma capable de traversar las frontièras administrativas e los prejudicis istorics per situar l’occitan exactament ont se merita: al centre de la creacion contemporanèa europèa
La musica es pas solament un acompanhament estetic, mas qu’en un contèxt de minorizacion lingüistica coma la situacion de l’occitan e l’aranés, ven un instrument de transformacion de la realitat e un mecanisme de subrevivença politica.
La musica agís coma diplomacia culturala. Amb un produch de nauta qualitat tecnica (amb collaboradors coma Roger Rodés), generam un sentiment d’orgulh e d’apertenéncia.
La musica sona amb lo crit dels ancestres, en connectant las generacions actualas amb l’istòria (los catars, los trobadors) sens victimisme, mas dempuèi la celebracion e la poténcia creativa.
La fusion de la doçor de l’Alícia esperitala amb la foscor de las vilas medievalas e la lutz dels Pirenèus, la musica bastís una “Nòva Occitània” qu’es capabla de transformar la percepcion de la realitat dels pròpris parlants.
7.- E quina aportacion pòt aténher lo vòstre projècte per conéisser melhor la realitat musicala e culturala aranesa e occitana a Catalonha?
Per l’importància culturala a Catalonha, lo projècte agís coma un pont de dobla direccion amb la Val d’Aran e Occitània en lo centre de l’agenda creativa contemporanèa. Presentam pas l’aranés coma una curiositat folclorica. Lo nòstre dignifica la lenga a travèrs d’una produccion sonòra de naut nivèl e de collaboracions amb los melhors de la scèna independenta catalana. Aiçò permet al public catalan redescobrir lo sieu ligam istoric e lingüistic amb Occitània. La relacion amb aquelas tèrras es pas una remembrança del passat, mas un afrairament viu que parteja una meteissa raïtz trobadoresca.
L’aportacion mai tangibla es la creacion d’un “objècte de culte”, lo disc amb lo jòc de ròtle, que fomenta una normalizacion lingüistica activa e ludica.
8.- Quand serà publicat lo disc, volètz organizar un cicle de concèrts?
Òc, la publicacion del disc serà acompanhada d’un “Circuit Patrimonial” de dètz concèrts concebuts coma un acte de reafirmacion nacionala e restitucion lingüistica.
Volèm mostrar lo projècte a l’epicentre de la memòria occitana, amb concèrts en endrechs coma la Ciutat Vièlha de Carcassona, lo Castèl de Fois, lo Castèl de Montsegur o d’autres mai intims e esperitals coma lo Sanctuari de Montgarri e la Glèisa de Sant Pèir de Bausen.
Aqueles endrechs permetràn que l’art tradicional dels laütièrs e lo son contemporanèu del disc sonen en la siuena pròpria istòria. La virada aurà de ponches de connexion dirècta amb la tèrra, coma la Plaça der Haro a Les o l’Ecomusèu Joanchiquet de Vilamós, ont la cultura es viscuda amb la comunautat.
