Com cada any el RECERCAT ha reunit alguns dels centres d’estudi més importants de les terres de llengua catalana. SAPIÉNCIA OCCITANA (AASOC) i EL MÓN MEDIEVAL hi hem estat presents i hem pogut compartir al Pont de Suert (Alta Ribagorça) la situació actual del sector, les problemàtiques, els nous projectes…. Organitzat entre d’altres per l’INSTITUT RAMON MUNTANER, la FEDERACIÓ D’ATENEUS DE CATALUNYA i la COORDINADORA DE CENTRES D’ESTUDIS DE PARLA CATALANA (CCEPC). En aquesta ocasió, el CENTRE D’ESTUDIS RIBAGORÇANS (CERIB) ha estat l’amfitrió de la trobada, i ha demostrat també la qualitat dels seus estudis i de les seves recerques.
Durant l’acte inaugural, les diferents institucions mencionades i les administracions (Ajuntament del Pont de Suert, Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, Delegació de la Generalitat de Catalunya a l’Alt Pirineu i Aran), destacaren com la llengua catalana és un tresor comú que supera les divisions administratives, i que les administracions públiques però també els centres de recerca i els ateneus han de mantenir també aquest llegat per a les properes generacions. També hom recordà que els Pirineus, escenari d’aquesta edició, sempre han estat un nexe d’unió i que la llengua ens uneix i identifica com a poble. I una idea bàsica, que la llengua catalana i la recerca són conceptes que sempre han de romandre units.
Entre totes les activitats, mencionem la conferència del filòleg i paleògraf JESÚS ALTURO (nascut al territori amfitrió), amb la presentació del poeta JORDI LLAVINA, sobre la formació del català com a llengua, amb una idea que pot trencar alguns estereotips sobre la formació de les llengües romàniques. Existeixen indicis que aquests idiomes ja existien abans, perquè alguns textos romans clàssics ja expliquen com el llatí començava a diferenciar-se. En Sèneca ja comentava que “quan parlàvem llatí” (és a dir, que la llengua llatina ja havia evolucionat) i en Ciceró parlava de diferents registres de llengua. Sant Pacià (el primer escriptor conegut de l’actual Catalunya) al segle IV emprava paraules que no eren del llatí clàssic i s’assemblaven molt més als termes catalans medievals.
Per tant, els pobles germànics no esmicolaren el llatí, que ja havia iniciat aquest procés, sinó que trencaren l’escolaritat, la difusió del llatí culte clàssic. I com alguns filòlegs defensen el català ja estaria més o menys format al voltant de l’inici del segle VIII. Perquè primer nasqué la llengua parlada que l’escrita. En Jesús Alturo ha publicat recentment “Llibres que parlen “ (Edicions la Magrana) amb la TÀNIA ALAIX, un viatge als orígens de la llengua catalana.
L’AASOC pogué explicar davant del nostre cartell l’estudi que realitzàrem sobre la nissaga occitana dels Trencavèl i els seus efectes sobre el desenvolupament econòmic i cultural als seus feus durant el segle XII i l’estudi d’EL MÓN MEDIEVAL realitzat sobre els Cavallers Templers, publicat amb una edició especial monogràfica composada d’articles de gran qualitat que encara podeu adquirir. Ambdós projectes foren subvencionats per l’INSTITUT RAMON MUNTANER.
També mencionem la presència de l’INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI – ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA amb algunes de les seves produccions, que també mostren la vitalitat d’aquesta institució per a difondre la llengua, la cultura, la història i la geografia pròpies del territori aranès.
Destaquem també el cartell dedicat al conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, de l’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA SEU VELLA DE LLEIDA, que defensa el valor històric i patrimonial d’aquest conjunt monumental, i que promociona la seva candidatura per a esdevenir Patrimoni Mundial per la UNESCO. Entre d’altres fets històrics, la Seu Vella fou testimoni del pacte de la Querimónia de l’Aran de l’any 1313, pedra angular dels drets històrics del poble aranès.
També mencionem el cartell de la Recerca pel catàleg del patrimoni cultural i etnològic dels Camins Càtars de l’Ebre de l’ASSOCIACIÓ ILERCAVÒNIA TERRA NOSTRA, un projecte i estudi dedicat a recordar aquest capítol històric que uneix les terres de llengua catalana i occitana, amb la immigració al sud del Principat de Catalunya d’occitans que fugien de les persecucions religioses contra els Bons Homes i les Bones Dones durant el segle XIII.
I un treball molt interessant del GRUP DE RECERCA D’ANTROPOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ D’IDENTITATS I POLÍTIQUES, amb els professors Dídac Santos-Fita del Departament de Geografia de la UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID i Virgínia Fons Renaudon del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA, sobre els Paisatges visuals i sonors del Pirineu, centrat sobretot a l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, que ha enregistrat i analitzat imatges, sons i narratives sobre els vincles i la pertinença de les persones que hi habiten, amb un mapa interactiu que aporta visibilitat a les experiències i les formes de vida, tot trencant estereotips de l’entorn rural.
A la vila, diversos edificis culturals acolliren l’exposició “Llum a l’ànima. Palmira Jaquetti, 1895-1963”, la presentació de l’audiovisual “DO Plecs. Història amb denominació d’origen”, la mostra d’audiovisuals “Habitats i entorn”, el debat “Patrimoni a debat: reflexions des de la societat civil”, sobre el paper de la societat a l’hora de conservar el patrimoni, la presentació del projecte “Històries del Pirineu” dels Arxius Comarcals de l’Alt Pirineu i Aran, i l’exposició “L’Espoli General. La requisa franquista del patrimoni del món associatiu dels territoris de parla catalana”. Una exposició summament necessària en uns temps en què alguns sectors volen amagar aquesta repressió cultural patida durant dècades.
També foren lliurats els PREMIS RECERCAT 2026 amb la presentació del periodista Artur Peguera i amb l’actuació del grup musical Ribatònics. Els premiats foren en JOAN RAMON GONZÁLEZ PÉREZ, president de la mencionada ASSOCIACIÓ AMICS DE LA SEU VELLA DE LLEIDA en la categoria de persona i el CENTRE D’ESTUDIS LOCALS D’ALAIOR en la categoria d’entitat, pels seus estudis relacionats amb els seus territoris respectius, les Terres de Lleida i l’illa de Menorca.
Però el RECERCAT sempre aporta també un caràcter lúdic per a poder viure la cultura. Els assistents pogueren conèixer el Mosaic Recercat de presentació de projectes, el RECERXIC, destinat a la mainada amb l’activitat familiar “Fes-te gran” de la companyia Quiràlia, la mostra gastronòmica de la comarca “MADE IN ALTA RIBAGORÇA” o l’espectacle “Dones de flors i herbes”, de la companyia La Fanga Escènica. El darrer dia els participants pogueren realitzar diverses visites culturals, com una a la Casa Jaumot i una altra al centre històric de la vila.
Com sempre hem pogut constatar la qualitat i la diversitat de les publicacions i els estudis que es realitzen al nostre domini lingüístic. Amb reivindicació però també amb empenta per a continuar amb la recerca als països de llengua catalana.
L’AASOC TOTJORN AMB LA SAPIÉNCIA !!!
