Qui ditz qu’era poesia non agrade as naues generacions? Aué vos aufrim ua entrevista damb Aaron de Balmar (Sant Cugat del Vallès, 22 de deseme de 2001), un joen poèta que collabòre coma critic literari en Diari Més de Tarragona, que dirigís e presente eth programa El Cafè Literari de RTV El Vendrell, e que publiquèc en 2025 es sòns dus prumèrs libres de poesia, d’ua grana qualitat, titoladi Metzina legal e Un arc de colors vius nimba el seu cap, damb es quaus mos demòstre qu’eth futur dera produccion poetica en lengua catalana ei assegurat.
1.- Era poesia ei dilhèu eth genre literari a on er escrivan pòt mostrar mès eth sòn interior, es sòns sentiments. Qué t’apòrte, a tu, era poesia coma persona?
Prumèrament, gràcies per entrevistar-me. Era poesia ei eth mèn estil de vida. Des de petit qu’escriui, pr’amor qu’ei coma milhor m’exprimisqui. E era poesia tostemp m’a acompanhat. De hèt, ei gràcies ara mia mair, que m’introdusic ena poesia damb cinc ans, d’ua manèra agradiva, en tot inventar-mos cançons camin dera escòla, e posteriorament damb era lectura des prumèrs libres de poesia coma son dues antologies de dus classics catalans, Josep Carner e Pere Quart, quan tot just veni de hèr es tretze ans, que comenci d’escríuer. D’entrada, sense metrica, mès damb rima. E, finaument, damb metrica. Ath principi, consideraue qu’era metrica corsetaue, e per aquerò l’auí en òdi, ath començament, mès n’aprení, e ara ei un jòc, entà jo, sajar qu’era metrica, enes poèmes, encaishe, e díder çò que voi en un poèma, mès damb metrica e rima includides. Mès tostemp è escrit poesia, pr’amor qu’ei un genre que, coma ben dides, er escrivan i pòt mostrar mès eth sòn interior, es sòns sentiments e, ara fin, escríuer e liéger poesia ei quauquarren que jo definirie coma catartic. Pòs èster de mala encolia, èster trist o senter-te solet, qu’en tot escríuer un poèma entà manifestar çò que sentes, pòs cambiar eth tòn estat emocionau e senter-te reconfortat peth laguens.
2.- En bèri uns des tòns poèmes parles dirèctament de bèth poèta, coma per exemple Mossen Cinto Verdaguer. Quines an estat es ties influéncies, nacionaus o estrangères, ara ora d’escríuer es ties creacions poetiques?
Coma veni de mencionar, de bon començament, Josep Carner. Mès entà mèns 18 ans, es mès pairins me regalèren Canigó, de Jacint Verdaguer, e dempús, en 2021, ena assignatura de Romanticisme e Reneishença deth grad de Filologia Catalana, qu’impartic eth Dr. Josep Maria Domingo —dilhèu eth professor que mès m’a mercat en generau, pera sua manèra d’èster damb es alumnes, d’èster coma persona, e d’ensenhar—, aprofiti entà lieger-me L’Atlàntida i Primavera, dues lectures que, se damb Canigó m’enamori de Verdaguer, literàriament parlant, m’acaben d’embelinar deth sòn estil e dera sua figura, autant per çò que siguec, coma per çò que signifiquèc entara nòsta literatura e era nòsta societat en aqueth moment. Mès d’autes autors nacionaus qu’aja liejut e que poirie recomanar-vos son Feliu Formosa, Lluís Calvo, Jordi Llavina, Jaume Coll Mariné, Enric Casasses, Miquel Desclot, Ausiàs March, J. V. Foix, en catalan; Mario G. Obrero, en castelhan, e Philip Larkin o Lawrence Farlinghetti, en anglés. Mès subertot, encara que n’è liejut tanben, d’estrangèrs, è liejut tostemp autors nacionaus. Donques Joan Margarit didie qu’era poesia sonque se pòt escríuer ena lengua mairau e, coma tanben, entà dominar era ars poetica, te cau liéger fòrça, prumèr, e fòrça variat, ei per aquerò qu’è liejut, mès que mès, poètes en catalan.
3. Quines son es ties hònts d’inspiracion entà escríuer? Vivéncies personaus? De persones deth tòn entorn? Deth contèxt sociau que viuem?
Dideria qu’era màger part de produccion poetica, d’uns ans ençà, a estat anant en biciclèta, ar estiu, peth passeg maritim de Vilanova i la Geltrú entath Roc de Sant Gaietà (Roda de Berà), en tot veir eth mar e en tot conéisher gent damb qui è conversat. Tot poèta escriu sus vivéncies personaus, e tot poèta escriu tanben, majoritàriament, sus eth contèxt sociau qu’a viscut. Pr’amor que, ath cap e ara fin, coma didíem adès, ei a trauès dera poesia que te pòs liberar, coma persona, e dilhèu per aquerò, enes instituts e escòles non s’ensenhe poesia, coma calerie ensenhar, pr’amor qu’as govèrns non les interèsse qu’era gent se libère e, donques, escríuer poesia, en se madeish, ja ei un estil de vida subversiu.
4. As ressuscitat era ASSOCIACIÓ SOCIETAT LITERÀRIA AMICS DE LA POESIA, ua entitat que siguec fondada peth gran poèta naucentista Josep Carner i Puig-Oriol hè un shinhau mès d’un sègle. Per quin motiu? E quines son es vòstes activitats?
Plan segur. Ei un des projèctes qu’è entreprenut, e lo veigui a long tèrme. Tot siguec, de nau, gràcies ath grad de Filologia Catalana. Eth Dr. Jordi Marrugat mos expliquèc en classa que Josep Carner auie fondat Els Amics de la Poesia en 1921, mès per encausa dera guèrra civiu, era pòstguèrra e er exili, era activitat dera entitat demorèc troncada e eth projècte desapareishec. Entà render-les omenatge, un grop de poètes l’auem recuperada damb era volontat d’acabar era empresa qu’eri entamenèren. Ei per aquerò qu’en article 1 des nòsti estatuts foncionaus, acceptadi pera Generalitat, ac auem volut remercar des deth prumèr moment: “Era Associació Societat Literària Amics de la Poesia, coneishuda istoricament d’ençà que siguec fondada en hereuèr de 1921 per Josep Carner, Guerau de Liost, Marià Manent, Carles Soldevila e Ramon Sunyer, se refonde er an 2025 e regule es sues activitats cossent damb çò qu’establís era Lei 4/2008, de 24 d’abriu, deth libre tresau deth Còdi civiu de Catalonha, relatiu as persones juridiques; era Lei organica 1/2002, de 22 de març, reguladora deth dret d’associacion, e es sòns estatuts”,ja que, maugrat que i age d’autes associacions istoriques coma era AELC o eth Pen Català, qu’an tanben era sua origina entà començaments deth sègle XX, encara arrés non l’a recuperada, a despiet de que i age bères entitats que tanben pòrten eth nòm d’Amics de la Poesia, coma es de Calella o es d’Argentona. Nosati èm es que mo’n consideram ereus, e atau ac hèm a constar oficiaument. Entre es nòsti projèctes, es que destacam son era creacion d’ua revista en papèr que portarà per nòm La Pomerola, certamens de poesia coma es Jocs Florals del Barcavà, concorsi de poesia orau, seminaris de poesia, presentacions de libres, o un projècte qu’encara ei en borrassetes, nomentat Poesia al Ferrocarril, entà hèr agradives es estones qu’es usatgèrs de Rodalies passen en tot anar o tornar deth trabalh. Mos cau díder que, recentament, auem aprovat era modificacion des estatuts entà cambiar, a mès, eth nòm, e escuerçar-lo un shinhau. Mo’les a d’acceptar, ath mès tard, eth 9 de junhsèga, era Generalitat. Eth nau nòm, ei previst que sigue, oficiaument, Associació Literària Amics de la Poesia, e que sigam coneishudi coma Amics de la Poesia, qu’ei vertadèrament coma la nomentèren es poètes fondadors.
5.- Tanben ès ua persona interessada per Occitània e Aran. Estúdies aranés. Per qué aguest interès per aguest país vesin e frair qu’ei er occitan?
Estúdii aranés per dus motius principaument. En prumèr lòc, pr’amor qu’ei un sosdialècte der occitan, e er occitan ei ua lengua minorizada qu’a agut ua istòria parièra ara dera lengua catalana. Er occitan ei era lengua bessona deth catalan, e er aranés ei era varianta deth dialècte gascon parlada ena Val d’Aran, region pirenenca que pertanh a Catalonha. Coma ei lengua oficiau ena nòsta nacion, eth déuer de tot catalan aurie d’èster coneisher-la aumens, tot e que serie fantastic que la sabéssem parlar e l’empleguèssem en Barcelona e en d’autes lòcs de Catalonha, toti es catalanoparlants, en detriment deth castelhan, qu’ei era lengua qu’a subordinat e enquia e tot anequelit eth catalan, pendent sègles, en çò nòste. E en dusau lòc, pr’amor qu’era poesia actuau nèish gràcies as trobadors, qu’escriuien en occitan. Quan descorbic qu’er occitan ère era lengua bessona deth catalan, damb setze o dètz-e-sèt ans, ei quan decidic qu’auie d’aprener-la bèth dia. E aquerò ei çò que hèsqui, gràcies as corsi qu’aufrissen es Servicis Lingüistics dera Universitat de Barcelona.
6.- Com ves eth futur dera nòsta lengua, dera literatura catalana e dera cultura de manèra generau? Quini son es rèptes dera literatura actuau segontes eth ton vejaire? Qué recomanaries as joeni que non liegen poesia?
Lo veigui nere, se non mos metem es piles. Peth que hè ara literatura catalana, e ara cultura de manèra generau, era literatura viu ua naua poissança, e tanben era cultura, encara e atau, aquerò non ei pro, pr’amor qu’es joeni cada viatge liegen mens e, se, ath delà, parlam de poesia e de teatre, maugrat que lèu tostemp an estat genres minoritaris, actuaument an entrat en perilh d’extincion, subertot s’es granes editoriaus pensen mès en hèr sòus qu’en potenciar era literatura en generau e es genres minoritaris en particular. Quauques joeni ne liegen, de poesia, mès ne son pòqui en comparason damb es que liegen supervendes, e, d’escriuer-ne, ja ne t’expliqui. Ei per aquerò que recomanaria que s’introdusís ena poesia a compdar deth rap, es joeni que non liegen poesia, pr’amor qu’ei ua manèra divertida de crear-ne. Ath cap e ara fin, eth rap non dèishe d’èster poesia, autau com demòstre Pablo Hasél, per exemple, damb es sòns dus prumèrs libres de poesia, eth prumèr des quaus e que siguec eth que me’lo hec descorbir, se titole Erosionant murs.
7.- Quini projèctes literaris de futur te plantèges, Aaron?
M’agradarie contunhar hènt eth programa de ràdio e collaborant en Diari Més de Tarragona, atau coma tanben publicar naus libres de poesia. En un futur, tanben m’agradarie, quan aja mès experiéncia, crear era mia pròpria editoriau e daurir ua libraria, mès dedicar-me, se non pòt èster ath 100%, aumens en un 80% ara escritura. E qui sap, mès dilhèu, quan aja un bon nivèu d’occitan aranés, publicar tanben bèth libre de poesia d’autoria pròpria en occitan aranés. Moltes gràcies de nau pera entrevista!
