Nicolas Dedieu es un lautiër, grand conneisseire de la musica medievala, mai que mai dels instruments d’aquela epòca. Amb la siá dedicacion e la siá passion, atenh transportar mejançant los sieus concèrts, acompanhats d’informacion suls meteisses instruments, a aquela Edat Mejana occitana fascinanta. Mas Nicolas fabrica tanben e rebastís d’instruments medievals per manténer aquel grand eiretatge musical.
CIRCUITOC.- La musica medievala nos transpòrta abitualament a un ambient de corts feudalas o de monastèris medievals. Mas aquela musica es fòrça divèrsa. Se deguèsses definir la musica medievala amb tres paraulas, quinas utilizariás e perqué?
NICOLAS DEDIEU.- Definiriái la musica medievala amb tres mots: espirituala, simbolica e viva.
Espirituala, perque naisse d’una recèrca de sens e d’òrdre dins l’univèrs — una musica que parla tant a l’arma coma a l’intelligéncia.
Simbolica, perque cada son, cada modalitat, cada instrument pòrta una carga de significats culturals e metafisics, sovent ligats a la vision del mond de son temps.
E viva, enfin, perque, malgrat los sègles, aquela musica contunha de parlar al present, de far ressonar la paraula dels trobadors e la sensibilitat d’un país que s’escota encara dins sos echos.
C.- Amb los tieus concèrts autrejas un grand protagonisme als instruments musicals medievals de las tèrras occitanas. M’agradariá que ne parlesses de la cornamusa, l’organistrum, mas tanben de l’arpa celtica, la vièla, … Quina versatilitat musicala apòrtan aqueles instruments?
N.D.- Los instruments medievals de las tèrras occitanas ofrisson una diversitat timbrica e expressiva excepcionala. La cornamusa, amb son son continu e sa poténcia, establís un ligam dirècte amb la tèrra e amb las practicas popularas; es l’alen collectiu d’un pòble. L’organistrum, ancèstre de la viola de manivèla, pòrta una dimension mai contemplativa : son son rotatiu e ipnotic sembla ordenar lo temps e lo silenci. L’arpa celtica es instrument de lirisme e d’intimitat, capable d’una granda subtilitat dins la nuança. Quant a la viola, amb sa proximitat a la votz umana, incarnís lo cant trobadoresc dins tot son espectre emocional, de la meditacion a la passion. Ensemble, aqueles instruments permeton una versatilitat musicala que va del repertòri liturgic al profan, e que testimònia d’una cultura musicala rica, mobila e curiosa de totes los dialògs possibles.
C.- Ai legit qu’aqueles instruments musicals mòstran l’arma occitana. Cossí definiriás aquela arma? E l’esperit trobadoresc?
N.D.- Dire que aqueles instruments mòstran l’arma occitana es reconéisser que la musica es mai qu’una expression estetica: es una forma de memòria collectiva. Aquela arma se caracterizariá per una dobertura d’esperit, una fidelitat a la paraula e una profonda sensibilitat per la beutat efemèra. Dins los sons d’aqueles instruments, se percep la coexisténcia del rafinament cortés e de la simplicitat populara, del sagrat e del profan.
Quant a l’esperit trobadoresc, es a l’encòp un ideal poetic e una etica de vida. Fonda l’art sus la recèrca d’una veritat interiora, ont amor, musica e paraula se fan inseparables. Es una manièra d’estar al mond ont l’acte creatiu ven testimoniatge d’una libertat umana que traversa los sègles.
C.- Rebastisses e fabricas d’instruments medievals. Es complicat fabricar o rebastir d’instruments d’una autra epòca?
N.D.- Rebastir o fabricar d’instruments d’una autra epòca es una practica de recèrca aplicada. Los documents iconografics, los tèxtes e las descobèrtas arqueologicas son sovent incomplets; aquò obliga le lautiër a un trabalh d’interpretacion ont la coneissença istorica e la sensibilitat auditiva devon dialogar. Es complicat, òc, per çò qu’implica de restituir non pas un objecte “antic”, mas un organisme sonòr viu, amb una personalitat pròpria. Cada instrument vengut del passat es una ipotèsi sonòra, una forma de pensada en matèria e en vibracion.
C.- Qué es lo projècte “La Rosa Trobadoresca”?
N.D.- La Rosa Trobadoresca es un projècte artistic e pedagogic que vòl restituir l’esperit de la musica trobadoresca al delà de la sola reconstitucion istorica. Atravèrs de concèrts comentats, conferéncias e activitats didacticas, le projècte fa ressonar le patrimòni musical occitan coma un espaci de reflexion contemporanèa sus la beutat, la paraula e la transmission. La rosa n’es le simbòl natural: un perfum d’esperit e de carn, fràgil e etern a l’encòp.
C.- Mantenes tanben una granda relacion amb Catalonha. Cossí comencèt aquela relacion?
N.D.- La relacion amb Catalonha naissèt d’una afinitat lingüistica e culturala evidenta. Las tradicions musicalas dels dos costats dels Pirenèus partejan una meteissa sensibilitat modala e poetica. Mon trabalh de lautiër e d’interprèt m’a menat a collaborar amb de musicians e de recercaires catalans que partejan aquela volontat de restablir los ligams mediterranèus de la musica medievala. Es una relacion d’admiracion mutuala e de curiositat constanta, que contunha d’alimentar mon percors artistic.
C.- La musica, una manièra perfiècha de conéisser un país coma Occitània.
www.lutherieoccitane.com
Tota l’informacion e las fotografias son cedidas per Nicolas Dedieu.
