# CircuitOc


## Posts

- [BLACK MOUNTAIN: HESTIVAU CULTURAU DERA VAL D'ARAN](https://circuitoc.com/black-mountain-hestivau-culturau-dera-val-daran/): Eth Hestivau Black Mountain celèbre enguan era sua onzau edicion, que se debanarà –peth prumèr viatge, en Vielha– deth 27 d’abriu enquiath 3 de mai, en tot consolidar-se coma ua des cites literàries de referéncia enes Pirenèus. Es promotors deth certamen José Luis Muñoz e Lluna Vicens ne heren era presentacion en Barcelona eth passat 9 d’abriu ena Llibreia de la Imatge. Tradicionaument estacat a Bossòst, eth hestivau manten eth sòn esperit originau: presentacions literàries, taules redones, debats e un ampli ventalh d’autors convidadi. Ath long deth hestivau se liuraràn es Prèmis Black Mountain de novèlla nera, eth IV Prèmi […]
- [ARANÈRS. PASSION PERA MUSICA E PER ARAN](https://circuitoc.com/araners-passion-pera-musica-e-per-aran/): S’existís un encastre a on era lengua occitana e era sua modalitat aranesa gaudissen d’ua bona salut, ei ena musica. Grops de pertot des tèrres occitanes compausen o reinterprèten es classics. Aguest ei eth cas des Aranèrs, un grop aranés de musica qu’a evolucionat des dera sua creacion. Enguan eth grop ei format per cinc components: Joan Masana i Jovells, qu’incorpòre es veus e tòque eth baish, Miquel Àngel Curtó i Frau, tanben as veus e que tòque era bateria, Imma Farré i Monells, pianista, que premanís es arrengaments, Josep Rebull i Curcó ath saxofòn e Toni Llobera i Pasqual […]
- [D'ISTÒRIAS D'OCCITÀNIA. ABOLICION E ASSAGS DE RECUPERACION DETH CONSELH GENERAU D’ARAN](https://circuitoc.com/distorias-doccitania-abolicion-e-assags-de-recuperacion-deth-conselh-generau-daran/): Eth Conselh Generau d’Aran ei era institucion que represente ath pòble aranés. Neishut pendent era Edat Mejana, en incorporar-se definitivament eth territòri laguens dera Corona d’Aragon, e en tot basar-e en ordenament juridic aranés e es sòns drets istorics recuelhudi ena Querimònia, siguec abolit er an 1834 mejançant ua Reiau Cedula emetuda pera Reina Governadora (regenta) Maria Cristina, pendent era Regéncia deth començament deth règne d’Isabèl II d’Espanha. Ère ua epòca en qué eth liberalisme deth sègle XIX combatie contra es drets des territòris e es sues institucions istoriques, damb era pretension d’impausar ua vision centralizadora, uniformista e jacobina, qu’en […]
- [CONCERT DE L'INCANTARI A MANRESA AMB MÚSICA DE LES TRES CULTURES MEDIEVALS](https://circuitoc.com/concert-de-lincantari-a-manresa-amb-musica-de-les-tres-cultures-medievals/): Dissabte 12 d’abril concert del grup musical L’INCANTARI especialitzat en música medieval al Teatre Kursaal de Manresa. Oferiran un interessant concert amb el títol “Joc de miralls” composat de cançons de música antiga i tradicional de les tres cultures que convisqueren a la Península Ibèrica durant l’Edat Mitjana: la cristiana, la jueva i la musulmana. Els diferents intèrprets com l’Arturo Palomares, la Luzía Sabáh, en Christos Barbas, l’Ana Cerezo, l’Abdelaziz Samsaoui i en Pere Olivé utilitzaran diversos instruments amb clares reminiscències medievals per a interpretar aquest interessant repertori. L’INCANTARI ofereix als seus espectadors unes interpretacions i reinterpretacions de cançons amb […]
- [PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "CONFLICTES BÈL·LICS AL PIRINEU" A OLOT](https://circuitoc.com/presentacio-del-llibre-conflictes-bel%c2%b7lics-al-pirineu-a-olot/): Durant la XXI ena edició de les Trobades Culturals Pirinenques celebrades a Olot l’any 2024 foren presentades diverses comunicacions sota el títol “Conflictes bèl·lics al Pirineu”. La serralada ha estat des de temps immemorials un punt de trobada entre Catalans i Occitans, un pas de salvació de persones perseguides a un costat i l’altre, però també també l’escenari de conflictes bèl·lics. En aquestes interessants comunicacions foren analitzats diversos enfrontaments com l’enfrontament entre romans i cartaginesos, les guerres de religió del segle XVII entre Catòlics i Protestants, la Guerra Gran en plena Revolució Francesa, les lluites entre carlins i isabelins o […]
- [NOU NÚMERO DE LA REVISTA "EL MÓN MEDIEVAL" (64) A LA VENDA](https://circuitoc.com/nou-numero-de-la-revista-el-mon-medieval-64-a-la-venda/): Ja ha arribat a les llibreries i quioscos de Catalunya el nou número de la revista EL MÓN MEDIEVAL (64) amb interessants reportatges sobre l’Edat Mitjana. En aquesta ocasió, podreu trobar articles dedicats a l’església de Sant Jaume de Perpinyà, el monestir de Sant Salvador de Breda o el castell de Sant Marçal. Us destaquem també un article dedicat a l’Aleix Sarri, assessor polític especialitzat en la Unió Europea i col·laborador de diversos mitjans de comunicació, i el seu llibre “Ànima de República. Crònica política de l’estat català (1409 – 1714)”, de l’Editorial Comanegra. Un ampli estudi sobre les estructures […]
- [ES PAOMS. NAUA ESTAPA, NAUA WEB.](https://circuitoc.com/es-paoms-naua-estapa-naua-web/): Era associacion culturau aranesa ES PAOMS a ua naua pagina web damb informacion dera entitat e des sues activitats damb era musica, era creacion audiovisau, er patrimoni culturau, era sua corau, ES PAOESSES (era votz femenina dera associacion), es cançons dera associacion … Ua naua estapa mès damb eth madeish objectiu. Èsser un espaci entà viuer e hèr créisher era cultura aranesa. https://www.espaoms.com
- [D'ISTÒRIAS D'OCCITÀNIA. L'INFLUÉNCIA DEL CRISTIANISME A OCCITÀNIA.](https://circuitoc.com/distorias-doccitania-linfluencia-del-cristianisme-a-occitania/): Lo Cristianisme a influenciat la cultura occitana (e totas las europèas) pendent fòrça sègles. Malgrat qu’avèm pas d’informacions exactas, es possible que las primièras comunitats crestianas apareguèsson pendent lo sègle I dins las vilas mediterranèas meridionalas de las futuras tèrras occitanas. La preséncia d’una importanta comunitat josieva que fugiá de las persecucions romanas per la Revòlta contra l’Empèri pendent los ans 60 provoquèt segurament que dins d’aquelas immigracions arribèsson de cresents crestians, quand lo Cristianisme èra encara un grop religiós dins del Judaïsme. Narbona, la granda vila meridionala de la Gàllia, aguèt probablament una d’aquelas primièras comunitats, quand la nòva […]
- [D'ISTÒRIAS D'OCCITÀNIA. DE POLITICAS CONTRA L'OCCITAN.](https://circuitoc.com/distorias-doccitania-de-politicas-contra-loccitan/): La lenga occitana a patit de politicas contràrias a la siuena normalitat sociala. Una de las primièras foguèt l’Ordonança de Villers-Cottêrets de l’an l539 del rei François I de França qu’impausava exclusivament lo francés coma la lenga oficiala del sistèma judicial e administratiu a tot lo reialme. Aquela decision eliminava la preséncia de l’occitan (e de las autras lengas provincialas e localas) d’unes domenis basics de la societat. Solament lo Bearn gaudiguèt d’una “exempcion” en l’aplicacion d’aquel decrèt fins a la Revolucion Francesa. Amb aquela ordenança èra configurat un nòu estat amb la monarquia autoritària qu’evolucionava vèrs a l’uniformisme tanben […]
- [ELS LLENGUAFERITS PORTEN LA CONSCIENCIACIÓ LINGÜÍSTICA A PERPINYÀ](https://circuitoc.com/els-llenguaferits-porten-la-conscienciacio-linguistica-a-perpinya/): Els LLENGUAFERITS és un duet composat per dos grans apassionats per les llengües, la professora i filòloga Jessica Neuquelman, originària de Dunkerque al nord de França, però que resideix des de fa vint anys a Sabadell, i el professor i escriptor també de Sabadell, en David Vila i Ros (Premi Nacional Joan Coromines de l’any 2024 per la seva militància al servei de la llengua catalana). L’any passat reberen el Premi Valors Republicans de Sabadell per la seva tasca en la normalització del català. Tots dos comparteixen la seva passió per la diversitat lingüística i per la llengua catalana arreu […]
- [CONCÈRT E CONFERÉNCIA SUS LA VIÒLA D'ARC A SANT ANDREU (ROSSELLÓ) LO 23 D'ABRIL](https://circuitoc.com/concert-e-conferencia-sus-la-viola-darc-a-sant-andreu-rossello-lo-23-dabril/): Lo 23 d’abril a la vila catalana de Sant Andreu (Rosselló -Rousselhon) podètz assistir a una interessanta conferéncia del mèstre lautiër Nicolas Dedieu consacrada a un dels instruments musicals mai importants de l’Edat Mejana, la viòla d’arc. Aquela conferéncia serà acompanhada d’un concèrt amb Claudio Cuadros. Ne parlam amb Nicolas Dedieu. CIRCUITOC.- La viòla d’arc es un instrument basic de la musicologia medievala. Una caracteristica que distinguís aquel instrument. NICOLAS DEDIEU.- La viòla d’arc es un instrument medieval a l’encòp simple e expressiu, reconeissable a sas formas variadas e artisanalas, sovent alongadas o arredondidas. Possedís generalament tres a cinc còrdas, […]
- [MARIONA MIRET, PROMOTORA D'"ASSAONAR": "PARLAR UNA LLENGUA MINORITZADA MARCA MOLT".](https://circuitoc.com/mariona-miret-promotora-dassaonar-parlar-una-llengua-minoritzada-marca-molt/): El passat mes de Desembre se celebrà una interessant activitat terapèutica immersiva a Torregrossa (comarca del Pla d’Urgell), amb el suggerent nom d'”ASSAONAR” sobre la relació que mantenim amb la nostra llengua, sobretot en persones que tenim com a llengua principal una de les catalogades com a “minoritàries”. Entre els participants n’hi hagué d’occitans i de catalans. En parlem amb la seva impulsora, l’activista i revitalitzadora de llengües minoritzades, la filòloga Mariona Miret. CIRCUITOC.- De quines llengües provenien els participants? Heu tingut una mostra diversa i representativa del món lingüístic romànic?  MARIONA MIRET.- A Torregrossa, Lleida (Catalunya), del 18 al […]
- [D'ISTÒRIAS D'OCCITÀNIA. LO CANAL DEL MIÈGJORN.](https://circuitoc.com/distorias-doccitania-lo-canal-del-miegjorn/): Aquel canal es probablament la mai importanta òbra d’engenhariá de las tèrras occitanas. Jónher la mar Mediterranèa amb l’ocean Atlantic. Tota una òbra de grandas dimensions qu’avián ja soniada los romans, mas que foguèt una realitat pendent lo sègle XVII. Vertadièrament lo Canal del Miègjorn jonh Tolosa amb la mar Mediterranèa, concrètament la vila de Seta, mas amb lo ligam amb lo Canal de las doas Mars, que jonh Burdèus e Tolosa, en utilizant la Garona, lo sòmi ven una realitat. Pendent lo reinatge de Loís XIV de França, un monarca fòrça aficionat a las grandas òbras arquitectonicas coma mòstra […]
- [GRAND SUCCÈS DE LA CONFERÉNCIA CONSACRADA A LA POESIA OCCITANA A TERRASSA](https://circuitoc.com/grand-succes-de-la-conferencia-consacrada-a-la-poesia-occitana-a-terrassa/): Grand succès de la nòstra conferéncia “UN MOSAÏC DE LITERATURA OCCITANA CONTEMPORANÈA” a l’ATENEU TERRASSENC e l’ASSOCIACIÓ DE POETES DE TERRASSA, consacrada a las influéncias personalas e las relacions socialas e culturalas a l’òbra de tres grands escrivans occitans del sègle XX, Max Roqueta, Marcela Delpastre e Bernat Manciet. La siá produccion foguèt influenciada per las pròprias circomstàncias vitalas e los eveniments istorics que visquèron, sustot per las transformacions socialas de las tèrras occitanas. Amb un public totalament interessat d’unas trenta personas, foguèron legits qualques poèmas d’aqueles grands escrivans. Els assistents rebéron un dossièr explicatiu amb las explicacions de la […]
- [D'ISTÒRIAS D'OCCITÀNIA. LA ROMANIZACION.](https://circuitoc.com/distorias-doccitania-la-romanizacion/): L’eiretatge de la Roma anciana dins de la configuracion del pòble occitan es decisiva. Pensam a la meteissa lenga que proven del latin. Lo procès de conquista comencèt per la Provença, quand la colònia grèga de Massalia (l’actuala Marselha) demanda d’ajuda militara als romans l’an 125 aC pels sieus conflictes amb los pòbles autoctòns del territòri. La conquista romana acabèt amb las guèrras de la Gàllia pendent lo govèrn politic e militar de Juli Cesar al sègle I aC. Aquela conquista foguèt tanben ligada a las guèrras intèrnas de las poderosas familhas patrícias romanas. La meteissa Massalia foguèt incorporada definitivament […]
- [VISITAM ERA SEDENÇA BARCELONINA DER IEA-AALO](https://circuitoc.com/visitam-era-sedenca-barcelonina-der-iea-aalo/): ER INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI – ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA (IEA-AALO) inaugurèc aguest an passat era sua prumèra sedença dehòra dera Val d’Aran. E era ciutat trigada siguec Barcelona, eth caplòc catalan, pr’amor des intenses relacions qu’aqueth manten damb er INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (IEC). De hèt, andues institucions son era maxima representacion dera recèrca e deth coneishement enes sòns encastres territoriaus respectius. Damb era creacion d’aguesta prumèra sedença, er IEA-AALO entamene ua fèrma expansion dera sua influéncia enlà des termières araneses. Auem visitat era sedença barcelonina der IEA-AALO, en carrèr Maria Aurèlia Campmany, a on compartís emplaçament damb eth madeish […]
- [EXPOSICION "FEMNAS D'ÒC. L'OCCITAN AL FEMENIN" A CARCASSONA](https://circuitoc.com/exposicion-femnas-doc-loccitan-al-femenin-a-carcassona/): Las femnas son tanben protagonistas de l’istòria de la lengua, la literatura e la cultura occitanas. Lo CIRDOC – INSTITUT OCCITAN DE CULTURA e la MEDIATÈCA GRAIN D’SEL de Carcassona an produsit una interessanta exposicion amb lo títol de “FEMNAS D’ÒC. L’OCCITAN AL FEMENIN”, qu’ofrís als sieus visitants una mòstra de l’importància de la preséncia femenina dins de l’istòria de l’occitan. L’exposicion comença amb las miticas trobairitz de l’alunhada Edat Mejana, amagadas malastrosament pendent fòrça sègles, mas que produsiguèron tanben de composicions poeticas d’un lirisme e d’una qualitat excepcionala. Mas l’aportacion de las escrivanas occitanas a la literatura, de las […]
- [D'ISTÒRIAS D'OCCITÀNIA. LO FELIBRITGE.](https://circuitoc.com/distorias-doccitania-lo-felibritge/): Pendent lo sègle XIX, amb lo Romanticisme Euròpa viu la Prima de las Nacions, un movement de recuperacion de las lengas, las culturas e las identitats autoctònas, Occitània visquèt tanben aquel procès, amb lo nom de Felibritge. L’an 1854, sèt poètas s’amassèron a Castèunòu de Gadanha, inicialament amb la tòca de defendre las raïses provençalas e promòure la literatura occitana del territòri. Èran lo mitic Frederic Mistral, Teodòr Aubarnèu, Josèp Romanilha, Joan Brunet, Ansèume Matieu, Pau Giera e Anfós Tavan. Lo nom del Felibritge amassava clarament la paraula “libre” que podiá significar “liure” mas tanben “libre”. Lo mot proveniá del […]
- [CONFERÈNCIA A TERRASSA “UN MOSAÏC DE LITERATURA OCCITANA CONTEMPORANÈA. TRES POETAS OCCITANS”](https://circuitoc.com/conferencia-a-terrassa-un-mosaic-de-literatura-occitana-contemporanea-tres-poetas-occitans/): Una literatura sempre és influenciada pel context de la seva societat. Durant el segle XX, Occitània visqué capítols històrics molt importants que marcaren l’obra dels seus escriptors. L’AASOC amb l’ATENEU TERRASSENC i l’ASSOCIACIÓ DE POETES DE TERRASSA, us proposa una conferència amb un caire clarament interactiu, per a conèixer mitjançant l’obra de tres escriptors occitans aquesta binomi societat – literatura. Els assistents rebran un petit dossier amb informació sobre el contingut d’aquesta conferència. Dimarts 17 de març a les 19.00 hores a l’ATENEU TERRASSENC (Carrer de Sant Quirze, núm. 2 de Terrassa). L’AASOC TOTJORN AMB LA SAPIÉNCIA !!! L’AASOC TOTJORN […]
- [D'ISTÒRIAS D'OCCITÀNIA.    LA REVÒLTA DELS VINHAIRONS](https://circuitoc.com/distorias-doccitania-la-revolta-dels-vinhairons/): La viticultura es una pèça basica de l’economia de las tèrras occitanas dempuèi los tempses de la colonizacion grèga. Los camps de vinhas son estats presents totjorn en lo païsatge occitan. L’an 1907 comencèt la revòlta dels vinhairons, una mobilizacion transversala que’agropèt tota la societat occitana contra la competéncia desleiala dels vins que provenián d’Algèria e per la relaxacion de la legislacion que regulava la qualitat del produit. Probablament la primièra granda manifestacion dels occitans en l’epòca contemporanèa. La filloxèra, una malautiá de las vinhas, aviá limitat las del nòrd francés e l’arribada de vins algerians de mens qualitat e […]
- [CONFERÈNCIA A BERGA DEDICADA ALS TROBADORS AL BERGUEDÀ](https://circuitoc.com/conferencia-a-berga-dedicada-als-trobadors-al-bergueda/): A Berga s’ha celebrat una interessant conferència impartida per la professora Míriam Cabré, professora del Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Girona, dedicada a la relació i la presència dels trobadors al Berguedà. La poesia trobadoresca fou la primera expressió lírica de qualitat en una llengua romànica. L’excel·lència de les seves produccions poètiques provocà que l’occità esdevingués una llengua franca de cultura a tota l’Europa Occidental. I a la comarca del Berguedà, tenim un dels trobadors més famosos, en Guillem de Berguedà. Aquest cicle s’emmarca dins de la quarta edició de l’Hivern Romànic organitzat per CIVITAS CULTURA. […]
- [MESSATGE DETH PRESIDENT DER IEA - AALO PERA DUBERTURA DERA SEDENÇA DE BARCELONA](https://circuitoc.com/messatge-deth-president-der-iea-aalo-pera-dubertura-dera-sedenca-de-barcelona/): Adieu-siatz !!! Eth messatge deth president der Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, Jèp de Montoya, dedicadi ara dubertura dera sedença en Barcelona. Un vertadèr nau espaci entara lengua occitana en Barcelona. Aguesta sedença ei as installacions der INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS.
- [MISSATGE ALS NOSTRES LECTORS CATALANS DE SAPIÉNCIA OCCITANA](https://circuitoc.com/missatge-als-nostres-lectors-catalans-de-sapiencia-occitana/): Adieu-siatz!!! Un missatge amb motiu dels deu anys de SAPIÉNCIA OCCITANA dirigit als nostres seguidors de les terres de llengua catalana, que sou molt nombrosos. I sobretot us agraïm el vostre suport, els vostres comentaris… que ens ajuden a superar totes les dificultats i sabeu apreciar la nostra qualitat. I també a les tres grans dames que han ajudat a fer realitat aquest missatge i a en J. un cavaller molt entès en Catarisme que m’ha donat molts suggeriments.
- [D'ISTÒRIAS D'OCCITÀNIA.  LO CATARISME.](https://circuitoc.com/distorias-doccitania-lo-catarisme/): Lo Catarisme es una dissidéncia religiosa crestiana que preteniá retornar lo cristianisme a las siuenas raïses inicialas d’austeritat e d’afrairament. Apareguèt a las tèrras lengadocianas sustot al segle XII, ont aguèt lo sieu epicentre, mas enrasiguèt tanben als païses vesins (Catalonha, nòrd de la Peninsula Italiana). Los sieus fisèles possedissián pas de temples, cresián pas en l’Ancian Testament ni en los sants ni en la Vèrge Maria. S’amassavan en las caunas o los bòsques ont pregavan e celebravan lo sieu unic comandament, lo “consolamentum”, l’imposicion de las mans. L’aristocracia occitana protegiguèt los Catars e fòrça damas abracèron la fe dissidenta, […]
- ["ERA GLÈISA ENA VAL D'ARAN"](https://circuitoc.com/era-gleisa-ena-val-daran/): Independentament des credences religioses de cada un, eth cristianisme a agut ua importància capitau ena istòria e era cultura occidentaus. Eth libre “Era Glèisa ena Val d’Aran”, publicat per Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana mos aufrís ua ampla vision dera istòria de la Glèisa catolica en territòri aranés. Aqueth libre apòrte un interès especiau per auer estat escrit per Mn Jusèp Amiell Solé, gran coneishedor dera istòria e era cultura araneses, e subertot dera òbra de Mn Jusèp Condò Sambeat, eth gran poèta d’Aran. Malerosament, Mn Amiell defuntèc er an 2024, en tot deishar un gran […]
- [DÈTZ ANS DE SAPIÉNCIA OCCITANA!!!                                 DÈTZ ANS DE LUCHA PER L'OCCITAN!!!](https://circuitoc.com/detz-ans-de-sapiencia-occitana-detz-ans-de-lucha-per-loccitan/): Mas, per qué SAPIÉNCIA OCCITANA? Dètz ans, dètz rasons…. Pr’amor que publicam de revistas en lenga occitana de Sciéncias e d’Umanitats amb qualques tèmas que son pas estats explicats jamai abans en occitan. Pr’amor que consideram que l’occitan pòt pas demorar coma una lenga folclorica, mas coma una lenga viva d’erudicion e de prestigi. Avèm produsit de grands estudis coma los consacrats a la Garona o als Trencavèl. Pr’amor que nosautres aimam Occitània sincèrament e consideram que los occitans e los catalans sèm de fraires. Pr’amor qu’utilizam las desparièras modalitats de la lenga occitana per mostrar la siuena riquesa. Pr’amor […]
- [ES PAOMS. UNA NAUA ESTAPA, UN PETIT CAMBIAMENT DE NÒM.](https://circuitoc.com/es-paoms-una-naua-estapa-un-petit-cambiament-de-nom/): Era associacion comence ua naua estapa e adapte eth nòm dera entitat ara ortografia. Ací auetz un vidèo deth president Jaume Masana.
- [FORTALESES OCCITANES, NO REIALS!!! RESPECTE PER LA HISTÒRIA OCCITANA!!!](https://circuitoc.com/fortaleses-occitanes-no-reials-respecte-per-la-historia-occitana/): L’any 2012 començà el procés per a declarar les fortaleses medievals del departament de l’Aude i de l’Arièja com a patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La Ciutat Vièlha de Carcassona ja ho era des de l’any 1997. En principi, estem davant d’una bona notícia perquè aquest nomenament podria incrementar el coneixement de la història occitana, i amb un turisme controlat, podria també redimensionar el turisme cultural del territori. Són les fortaleses de Las Tors, Aguilar, Montsegur, Pèirapertusa, Puèglaurenç, Queribus i Termes. Però aquest projecte, definitivament presentat davant la UNESCO l’any passat, ha estat enfosquit per una polèmica amb […]
- ["ETH ROMANIC DERA VAL D'ARAN. ERA RECÈRCA DER EQUILIBRI"](https://circuitoc.com/eth-romanic-dera-val-daran-era-recerca-der-equilibri/): Aran ei un des territòris damb mès preséncia der art romanic reflectida ena riquesa arquitectonica des sues glèises. Er INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI – ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA a publicat, laguens dera sua colleccion “Istòria d’Aran”, er interessant libre “Eth Romanic dera Val d’Aran. Era recèrca der equilibri” escrit per Josep Lluis e Guinovart e Cinta Lluis e Teruel. Es autors an realizat un estudi exaustiu des glèises araneses des der encastre arquitectonic. Era construccion d’aguestes glèises deuie considerar era climatologia e era orografia deth terren; era màger part son plaçades a mès de mil mètres de nautor. A trauès […]
- [ER ARANÉS UN PUNT D'AMASSADA](https://circuitoc.com/er-aranes-un-punt-damassada/): Laguens deth gran territòri dera lengua occitana, es catalans auem un punt d’amassada damb aqueth pòble frair, qu’ei era Val d’Aran. Er aranés ei era modalitat lingüistica pròpria, que pertanh ara branca gascona. E ei oficiau en tota Catalonha des der an 2006, damb eth nau Estatut d’Autonomia. Era sua preséncia en sistèma educatiu, enes Administracions Publiques, atau coma era sua preséncia, tanben,  encara qu’insufisenta, en determinadi mejans de comunicacion, contrasten damb era realitat dera lengua occitana enes auti territòris deth domeni lingüistic occitan. Eth prètzhèt immens der Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana ei tanben ua […]
- [UN MOND DE LENGAS. L’EURÒPA LINGÜISTICA MEDIEVALA](https://circuitoc.com/un-mond-de-lengas-leuropa-linguistica-medievala/): Pendent l’Edat Mejana se configurèron la majoritat de las lengas europèas, en creant un mosaïc lingüistic amb una varietat impressionanta. Entre los sègles IX e X nasquèron las lengas romanicas e se consolidèron las germanicas e las eslavas. Una epòca medievala quand l’occitan gaudiguèt d’un grand prestigi. Dempuèi l’AASOC vos ofrissèm un nòu libre de la PICHONA BIBLIOTÈCA DE LA SAPIÉNCIA OCCITANA consacrat a aquela diversitat lingüistica medievala europèa, escrich pel nòstre director Christian Andreu, un grand estudiós de las lengas. L’autor a realizat un grand estudi sus aquelas lengas, dempuèi de desparièrs domenis coma la formacion, las estructuras gramaticalas, […]
- [REMEMBRAM LOS PRIMIÈRS PRÈMIS JOVE SAPIÉNCIA OCCITANA](https://circuitoc.com/remembram-los-primiers-premis-jove-sapiencia-occitana/): Adieu-siatz!!! Començam las celebracions dels dètz ans de la nòstra revista SAPIÉNCIA e es un bon moment per remembrar l’acte de liurament dels Primièrs Prèmis Jove SAPIÉNCIA OCCITANA de 26 d’abril de 2025 celebrat a Las Casetas de Can n’Oliveró de Castellbisbal. Vos ofrissèm aicí lo teaser de l’acte nauament.
- [NOU NÚMERO DEL MÓN MEDIEVAL DEDICAT A L'OCCITÀNIA MEDIEVAL](https://circuitoc.com/nou-numero-del-mon-medieval-dedicat-a-loccitania-medieval/): El nou número de la revista EL MÓN MEDIEVAL ja ha sortit a les llibreries i quioscos amb un monogràfic dedicat a l’Occitània medieval, una època apassionant d’aquest poble germà. Des de l’AASOC hem col·laborat activament en l’elaboració d’aquest número tan especial. Dins d’aquest número trobareu articles de qualitat dedicats als Trobadors, als Càtars, als vincles entre Catalans i Occitans, a la catedral de Santa Cecília d’Albi, als efectes de la Guerra dels Cent Anys, la comtessa Dolça de Provença, la Cançó de Santa Fe, la Septimània, …. Una ocasió excepcional per a conèixer millor la història de les terres […]
- [PODCAST DE LES REVISTES. L'ORDE DELS TEMPLERS.](https://circuitoc.com/podcast-de-les-revistes-lorde-dels-templers-2/): https://monmedieval.ammedieval.org/popdcast-el-mon-medieval-especial-templers Adieu-siatz!!!! Aquí teniu adjunt l’enllaç al podcast que vam realitzar amb l’ASSOCIACIÓ EL MÓN MEDIEVAL dedicat a l’Orde dels Templers organitzat a l’ASSOCIACIÓ DE PUBLICACIONS PERIÒDIQUES EN LLENGUA CATALANA (APPEC). Durant la conversa, presentada per l’actriu Txe Arana, també parlem dels Templers a l’Aran.
- [LLIURAMENT DELS GUARDONS DELS I PREMIS Mn. JUSÈP AMIELL SOLÉ](https://circuitoc.com/lliurament-dels-guardons-dels-i-premis-mn-jusep-amiell-sole/): Durant l’acte de presentació de las novetats publicades i la Memòria de l’any 2025 de l’Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA – AALO) que tingué lloc el passat 27 de desembre a l’Hotel Tuca de Betren, es feu el lliurament dels premis literaris Mn. Jusèp Amiell de la Fundació AGER, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En Jordi Suïls, delegat de Política Lingüística a l’Alt Pirineu i Aran, en nom i representació del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Salvador Illa, na Griselda Lozano, presidenta de […]
- [BON NADAL E UN URÓS 2026](https://circuitoc.com/bon-nadal-e-un-uros-2026/)
- [L'AGENDA SINGULARA A BARCELONA I A CABRILS](https://circuitoc.com/lagenda-singulara-a-barcelona-i-a-cabrils/): Durant aquesta darrera setmana l’AGENDA SINGULARA ha estat presentada a Barcelona i a Cabrils (Maresme). Aquesta interessant idea, de CÀPSULA, us ofereix una agenda triennal (2026-2028) escrita en les diferents modalitats de la llengua occitana i en d’altres llengües romàniques. A través de les seves pàgines podeu descobrir oficis antics, fenòmens naturals, curiositats agràries,… que molts desconeixem. Dilluns 15 al MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA fou la primera presentació, amb l’interessant conferència del Professor ANTONI ROSSELL de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA i Director de l’ARXIU OCCITÀ, sota el títol “Catalunya i Occitània: un […]
- [L'AGENDA SINGULARA I SAPIÉNCIA OCCITANA A BARCELONA](https://circuitoc.com/lagenda-singulara-i-sapiencia-occitana-a-barcelona/): El proper dilluns a les 18.00 hores l’AGENDA SINGULARA de CÀPSULA COMUNICACIÓ serà presentada a l’Auditori del MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA a Barcelona, amb una interessant conferència del Professor Antoni Rossell de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA i Director de l’ARXIU OCCITÀ, amb el títol de “Catalunya i Occitània: un camí compartit”. L’AGENDA SINGULARA és triennal, dels anys 2026 al 2028, escrita en occità i amb presència del català i d’altres llengües romàniques. Els seus textos descriuen fets quotidians com les festivitats i les tradicions catalanes i occitanes, els oficis antics… i amb […]
- [ELS TRENCAVÈL. UNA NISSAGA PER A UN PAÍS](https://circuitoc.com/els-trencavel-una-nissaga-per-a-un-pais/): A l’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA SAPIÉNCIA OCCITANA hem enllestit l’estudi sobre la nissaga occitana dels TRENCAVÈL, amb el suport de l’INSTITUT RAMON MUNTANER i el DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Amb aquest estudi hem volgut defugir la típica imatge sobre la vida quotidiana d’aquells feus durant el segle XII, on d’altres estudis situen sempre el Catarisme com a l’eix central de l’exposició. Nosaltres hem volgut mostrar la vida quotidiana, el desenvolupament de les ciutats, el progrés del sector primari, l’ambient cultural de les corts senyorials… Tota una civilització escapçada amb la Croada contra els Albigesos. Personalment, moltes […]
- [L'AGENDA SINGULARA AL MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA](https://circuitoc.com/lagenda-singulara-al-museu-dhistoria-de-catalunya/): Aquest proper dilluns 15 a les 18.00 hores, serà presentada l’AGENDA SINGULARA al MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA. Un dietari triennal pels anys 2026-2027-2028 en llengua occitana, però també amb la presència d’altres llengües romàniques veïnes, que incorpora informacions interessants sobre tradicions, cultura, oficis perduts… Un gran projecte de CAPSULA amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Quina millor manera de recordar cada dia la importància de l’occità i la necessitat de promocionar aquesta llengua mil·lenària que amb la utilització d’una agenda? La presentació serà conduïda per la coordinadora del projecte, la MARIA LACORTE BRUGUERA i serà acompanyada d’una magnífica […]
- [ERA ASSOCIACION CULTURAU ARANESA ES PAUMS A UA NAUA JUNTA](https://circuitoc.com/era-associacion-culturau-aranesa-es-paums-a-ua-naua-junta/): Eth passat 9 de noveme, en ua Assemblada Extraordinària, s’escuelhec era naua Junta Directiva dera Associacion Culturau Es Paums. Aguesta renovacion combine experiéncia e naues visions entà potenciar era musica, era cultura e era creacion en aranés. Damb era totalitat des vòts, era Junta triada siguec: • President: Jaume Masana• Secretària: Neus Castet• Tresorèr: Francesc Sangar• Vocaus: Rosa Castet, Carmen Martínez, Judit Bòria, Laura Sánchez, Caroline Bouissou e Mathieu Malignaggi Damb fòrça illusion, trabalharam entà contunhar e hèr créisher eth legat d’Es Paums.En brèu, vos informaram des cambis e des naues propòstes que vam a amiar a tèrme.Sigatz atenti ath vòste […]
- [AGENDA SINGULARA 2026/2027/2028, DE LA IDEA A LA REALITAT](https://circuitoc.com/agenda-singulara-2026-2027-2028-de-la-idea-a-la-realitat/): Una agenda triennal per a poder-hi escriure les petites o grans coses del dia a dia i, d’aquesta manera, crear un ‘quadern de vida’ al llarg de tres anys. Un producte amb un format innovador que inclou els parlars principals de la llengua occitana, a més del català, el francès, l’italià i el castellà.
- ["AVIERNA" de l'ALÍCIA VENTURA a la FIRA INDILLETRES DE LA BISBAL D'EMPORDÀ](https://circuitoc.com/avierna-de-lalicia-ventura-a-la-fira-indilletres-de-la-bisbal-demporda/): Gran èxit de la VIII FIRA INDILLETRES celebrada a La Bisbal d’Empordà durant aquest darrer cap de setmana, on els escriptors i els lectors han pogut compartir experiències. En aquesta edició ha estat presentada la novel·la “AVIERNA” (ÒNIX EDITORS) de l’escriptora ALÍCIA VENTURA GEIS, ambientada a la Catalunya del segle XI, una Nació que està naixent, i on la protagonista es veu immersa en una conspiració que podria canviar l’esdevenir dels Comtats Catalans. Agraeixo l’oportunitat facilitada per l’editorial, la Fira i aquesta gran amiga i escriptora pera poder realitzar la presentació al Teatre Mundial de la capital del Baix Empordà. […]
- [PODCAST DE LES REVISTES. L'ORDE DELS TEMPLERS.](https://circuitoc.com/podcast-de-les-revistes-lorde-dels-templers/): Adieu-siatz!!! El passat divendres hem enregistrat amb l’ASSOCIACIÓ DE PUBLICACIONS PERIÒDIQUES EN LLENGUA CATALANA (APPEC) amb la col·laboració d’EL MÓN MEDIEVAL un podcast sobre el món dels Templers. Presentat per l’actriu i presentadora TXE ARANA, ens hem endinsat en el món d’aquest orde militar, mig monjos mig guerrers, tot recordant algunes antigues comandes templeres a Puig-reig, Gardeny o Tortosa, però també tot recordant la seva presència a Occitània i l’Aran, on encara romanen vestigis de la seva presència. Us informarem ben aviat de la seva publicació per a què pugueu escoltar-lo. L’APPEC és l’associació que agrupa tot un ventall de […]
- [D'ACTIVITATS DE SAPIÉNCIA OCCITANA DECEMBRE 2025](https://circuitoc.com/dactivitats-de-sapiencia-occitana-decembre-2025/): L’an 2025 arriba a la siuena fin. Mas a SAPIÉNCIA OCCITANA nos arturam pas. Aquela setmana començarà l’impression del prèp numèro de la revista EL MÓN MEDIEVAL amb un monografic consacrat a l’Occitània medievala. Una excellenta via per conéisser aquela epòca basica de l’istòria occitana (e tanben catalana), amb una sòrta d’articles innovadors. 6 de decembre. Apiejarem l’escrivana ALÍCIA VENTURA pendent la presentacion del sieu roman “AVIERNA”  a la FIRA INDILLETRES a la Bisbal d’Empordà. Dempuèi SAPIÉNCIA OCCITANA apiejam lo nòu PRÈMI DES LETRES Mn AMIELL consacrat a la poesia, la narrativa e la dedicacion a la propagacion de la […]
- [NÈISH ETH PRÈMI DES LETRES OCCITANES MOSSEN JUSSÈP AMIELL](https://circuitoc.com/neish-eth-premi-des-letres-occitanes-mossen-jussep-amiell/): Ei neishuda era prumèra edicion deth Prèmi des Letres Mossen Amiell damb tres categories entà ajudar era creacion e promocion der occitan. Aguesti prèmis vòlen èster un referent dera creacion literària occitana e tanben ua promocion d’aguesta cultura. Es candidatures se poden presentar enquiath 10 de deseme d’aguesta annada. Eth responsable darrèr ei era Fondacion Ager, qu’a eth supòrt der Institut d’Estudis Aranesi – Academia Aranesa dera Lengua Occitana e deth Departament de Cultura dera Generalitat de Catalonha. Atau ei neishut un concors entà promocionar er occitan e tanben aumenatjar Mossen Amiell Solè (1930-2024), que siguec cluau ena defensa deth patrimòni culturau […]
- [PRESENTACIÓ d'"AVIERNA" de l'ALÍCIA VENTURA a LA BISBAL D'EMPORDÀ](https://circuitoc.com/presentacio-davierna-de-lalicia-ventura-a-la-bisbal-demporda/): La novel·la “AVIERNA” (ÒNIX EDITOR) de l’escriptora ALÍCIA VENTURA GEIS continua amb la seva gira per Catalunya. Una novel·la ambientada al segle XI, en ple procés de constitució de la Nació, amb un argument que ens endinsa en una època cabdal de la nostra història. Un argument que ens mostra la realitat de la Catalunya de l’època, amb una trama farcida d’intriga, on la protagonista, Avierna, haurà de lluitar contra una conspiració que hauria pogut canviar el rumb de la història de les terres catalanes. I el proper dissabte 6 de desembre a les 12.30 hores, en el marc de […]
- [ES PAUMS. UA NAUA ETAPA](https://circuitoc.com/es-paums-ua-naua-etapa/): Es Paums renòve era sua Junta e inície ua naua etapa Eth passat 9 de noveme, era Associacion Es Paums celebrèc ua Assemblada Extraordinàriaon se escuelhic era naua Junta Directiva, que da començament a ua etapa de renovacion ede continuïtat deth projècte culturau aranés dera entitat. Era naua Junta serà formada per:President – Jaume MasanaSecretària – Neus CastetTresorèr – Francesc SangarVocaus – Rosa Castet, Carmen Martínez, Judit Bòria, Laura Sánchez, Caroline Bouissou eMathieu Malignaggi. Aguesta naua etapa d’Es Paums combine membres damb experiéncia anteriora ena entitat—coma Neus Castet, Rosa Castet, Carmen Martínez, Judit Bòria e Jaume Masana— dambnaues incorporacions que […]
- [LA CAISSA DE BESCUÈCHES EN OCCITAN](https://circuitoc.com/la-caissa-de-bescueches-en-occitan/): Vivèm dins un mond amb una granda diversitat. E es important que los mainats aprengan a respectar aquela diversitat coma una valor dins de la nòstra societat. Amb aquela tòca, lo libre del mèstre d’educacion especiala e pedagòg Jaume Espí, “LA CAISSA DE BESCUÈCHES” (Odense Books), ensenha als mainats l’importància d’aquela diversitat. Ara, après la version revirada al catalan e l’aranés, podètz tanben gaudir de la siá version en occitan (lengadocian). Avètz aicí lo ligam per poder crompar mejançant la plataforma Amazon https://amzn.eu/d/411KwIG Mas se volètz crompar dirèctament a l’autor, lo prètz es de solament sièis èuros amb una quantitat […]
- [XXVena NIT DE LA PREMSA I DE LES REVISTES EN CATALÀ](https://circuitoc.com/xxvena-nit-de-la-premsa-i-de-les-revistes-en-catala/): Aquest dimecres 5 de Novembre s’ha celebrat al Casino L’Aliança del Poblenou de Barcelona la XXV ena NIT DE LES REVISTES I DE LA PREMSA EN CATALÀ, una gran oportunitat per a conèixer la salut de la publicació periòdica en llengua catalana. Amb un to festiu però també reivindicatiu, i presentada la gala pel periodista Màrius Serra, foren atorgats els premis en les diferents categories i amb mencions especials per a les publicacions que han acomplert vint-i-cinc i cinquanta anys, amb la presència del Conseller de Política Lingüística de la Generalitat, en Francesc Xavier Vila, i el President del Parlament […]
- [EL MÓN MEDIEVAL... EN OCCITÀ](https://circuitoc.com/el-mon-medieval-en-occita/): Des de fa uns anys, la nostra revista MEDIEVALOC manté una estreta col·laboració amb la revista EL MÓN MEDIEVAL, en llengua catalana dedicada a la publicació en paper d’articles de temàtica medieval. La revista inclou una gran diversitat de temàtiques: fets històrics però també la vida quotidiana d’aquest període, i els seus articles mostren una visió general, que supera l’habitual eurocentrisme, tot mostrant les “Edats mitjanes” d’altres continents. Dins de la col·laboració amb MEDIEVALOC podeu trobar en els seus números un article en occità, titulat precisament SAPIÉNCIA OCCITANA i escrit pels nostre director Christian Andreu sobre alguna temàtica de la […]
- [PUÈGLAURENÇ I PÈIRAPERTUSA](https://circuitoc.com/pueglaurenc-i-peirapertusa/): Les anomenades fortaleses de la Senescalia de Carcassona és el nom que reberen les antigues fortificacions medievals de l’Aude i l’Arièja. Enguany estan dins del tràmit per a ésser reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i acompanyar la Ciutadella de Carcassona, que ja posseeix aquesta denominació des de l’any 1997. Són Las Tors, Aguilar, Montsegur, Pèirapertusa, Puèglaurenç, Queribus i Tèrmes. Algunes d’elles es troben malauradament en estat ruïnós. El nom turístic de “castells càtars”, molt comercial, no es correspon gaire amb la realitat, perquè si bé són contemporànies de l’època dels Bons Homes i les Bones […]
- [ASSAONAR. RETIR DE LLENGÜES: UNA EXPERIÈNCIA IMMERSIVA SOBRE LA NOSTRA RELACIÓ AMB LA LLENGUA](https://circuitoc.com/assaonar-retir-de-llengues-una-experiencia-immersiva-sobre-la-nostra-relacio-amb-la-llengua/): Per a tots aquells que ens estimem les llengües arriba una nova experiència immersiva, el “Retir de llengües”, una interessant activitat terapèutica per a parlants de llengües minoritzades i ànimes lingüístiques sensibles que se celebrarà entre el 18 i 21 de desembre de 2025 a Casa Remunda, en un ambient rural al municipi de Torregrossa, al Pla d’Urgell. Aquest retir segueix l’èxit d’experiències similars anteriors com “Cuidar l’activisme” (2023) a Campo (Aragó) i  “Alquímia, amor i dolor de llengua” a la Segarra (2024) Parlem amb la seva impulsora, la filòloga catalana, graduada en relacions internacionals i una gran activista i […]
- [NICOLAS DEDIEU:                                          “LOS INSTRUMENTS MUSICALS MEDIEVALS OCCITANS OFRISSON UNA DIVERSITAT EXPRESSIVA EXCEPCIONALA”.](https://circuitoc.com/nicolas-dedieu-los-instruments-musicals-medievals-occitans-ofrisson-una-diversitat-expressiva-excepcionala/): Nicolas Dedieu es un lautiër, grand conneisseire de la musica medievala, mai que mai dels instruments d’aquela epòca. Amb la siá dedicacion e la siá passion, atenh transportar mejançant los sieus concèrts, acompanhats d’informacion suls meteisses instruments, a aquela Edat Mejana occitana fascinanta. Mas Nicolas fabrica tanben e rebastís d’instruments medievals per manténer aquel grand eiretatge musical.  CIRCUITOC.- La musica medievala nos transpòrta abitualament a un ambient de corts feudalas o de monastèris medievals. Mas aquela musica es fòrça divèrsa. Se deguèsses definir la musica medievala amb tres paraulas, quinas utilizariás e perqué? NICOLAS DEDIEU.- Definiriái la musica medievala amb […]
- [CONFERÈNCIA "D'AUVÈRNHE A COMPOSTELA, DES DE BESCARAN" de JULIO QUILEZ MATA a LA SEU D'URGELL](https://circuitoc.com/conferencia-dauvernhe-a-compostela-des-de-bescaran-de-julio-quilez-mata/): Dins del cicle de conferències “Desenterrant el passat” en la seva XIVena edició, organitzat per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, el Consell Comarcal, l’Arxiu Comarcal i l’Espai Ermengol – Museu de la Ciutat, el passat divendres 17 d’octubre en Julio Quilez Mata, director del mateix Arxiu Comarcal, impartí una interessant conferència amb el títol “D’Auvèrnhe a Compostela, des de Bescaran: pelegrinatge, devoció mariana i catarisme al segle XIII a través de la via Podiensis” a la seu de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. La conferència girà al voltant del rector de Bescaran (Alt Urgell), en Pere Clergue, qui realitzà […]
- [BRILHANTA INAUGURACION DERA DELEGACION DER IEA-AALO A BARCELONA](https://circuitoc.com/brilhanta-inauguracion-dera-delegacion-der-iea-aalo-a-barcelona/): Acte d’inauguracion brilhant dera delegacion der Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana en Barcelona eth passat diuendres 3 d’octobre. A compdar d’ara, era capitau catalana gaudirà d’ua major preséncia dera lengua occitana-aranesa e dera sua cultura. Er occitan ei lengua oficiau en tot Catalonha des der an 2006, e aguesta dubertura en Barcelona, ajudarà sense dobte a consolidar aguesta oficialitat. Era sedença ei enes installacions der Institut d’Estudis Catalans, ua mòstra dera relacion excellenta que mantien andues entitats. Coma rebrembèc era Presidenta de l’IEC, Teresa Cabré i Castellví, es situacions e es problematiques de totes dues lengües […]
- [ERA CAPSA DE GALETES](https://circuitoc.com/era-capsa-de-galetes/): Ua nauetat literària entà mainatges en aranés. “Era Capsa de galetes”, d’Odense Books, dedicada a hèr a conéisher as mainatges era diuersitat ena escòla. Escrit per Jaume Espí, mèstre e pedagòg ena ciutat de Vic, a estat editat tanben en catalan e en castelhan. Ne parlam damb er autor. 1.- Era tua experiéncia coma mèstre deu auer estat determinanta entà escríuer aguest libre. Quin ei er objectiu dera publicacion d’“Era capsa de galetes”? Er objectiu deth conde “Era capsa de galetes” ei de rénder visibla era grana diuersitat qu’existís enes nòsti centres educatius, naturalizar era diferéncia e promòir ua inclusion […]
- [LA PICHONA BIBLIOTÈCA DE LA SAPIÉNCIA OCCITANA](https://circuitoc.com/la-pichona-biblioteca-de-la-sapiencia-occitana/): A l’AASOC bastissèm la PICHONA BIBLIOTÈCA DE LA SAPIÉNCIA OCCITANA. Avèm publicat tres libres escriches pel nòstre director Christian Andreu, qualque d’eles amb l’ajuda de l’ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA – INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI. “CHRONIQUES DETH SÈGLE XXIau”, Una revision de las notícias mai significativas dels darrièrs vint-e-cinc ans, en aranés. “FAUNA OCCITANA”, consacrat a analisar la divèrsa fauna de las tèrras occitanas. “FAUNA SAUVATJA ENA VAL D’ARAN”, consacrat a la fauna especifica de l’Aran, amb un climat e una orografia fòrça particulars. Se vos agrada la fauna o l’istòria contemporanèa o se volètz legir en lenga occitana, aqueles libres […]
- [L'AUDACIEUX. QUAND LA PROXIMITÉ C'EST LA SOLUTION](https://circuitoc.com/laudacieux-quand-la-proximite-cest-la-solution/): Dans un monde globalisé, on a besoin des projets de revalorisation de la proximité. Il y a trois ans a commencé la publication du magazine « L’Audacieux » pour mettre en valeur le réseau des solutions locales dans le département de l’Aude. Nous parlons avec Aurélien Culat, son directeur éditorial. 1.- Pourquoi vous avez pensé à la publication d’un magazine comme « L’Audacieux » ? AURÉLIEN CULAT.-Je suis journaliste de solutions depuis une quinzaine d’années, mais je travaillais exclusivement pour la presse nationale. Je faisais beaucoup d’articles sur les initiatives qui se passent près de chez moi, quand un jour je me suis rendu compte […]
- [XIVè COL·LOQUI INTERNACIONAL D'ESTUDIS TRANSPIRINENCS A CAMPRODON](https://circuitoc.com/xive-col%c2%b7loqui-internacional-destudis-transpirinencs-a-camprodon/): Durant els dies 26, 27 i 28 de Setembre s’ha celebrat a la vila de Camprodon (Ripollès) a l’Espai Cultural Cal Marquès el XIVè Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, dedicat en aquesta ocasió als sistemes de producció i de distribució als Pirineus. Organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, la Societat Andorrana de Ciències, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, el Centre d’Estudis Ribagorçans, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, entre d’altres i amb el suport de diverses Administracions Públiques (la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Camprodon, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del […]
- [LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA ACTUAL A ÀGORA CÍVICA](https://circuitoc.com/la-diversitat-linguistica-actual-a-l-agora-civica/): En el marc de MONDIACULT 2025 (Conferència sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible) organitzat per la UNESCO que se celebra a Barcelona, ha estat impartida una sessió del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya dins de l’ÀGORA CÍVICA divendres 26 a la seu de l’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Presentada i moderada la sessió per la periodista Ariadna Oltra, el discurs inaugural impartit per l’Honorable Conseller de Política Lingüística en Francesc Xavier Vila remarcà algunes idees sobre la situació de les llengües com ara el desconeixement que tenim encara de totes les llengües parlades al món, la problemàtica distinció […]
- [AVIERNA EN RUTA LITERÀRIA](https://circuitoc.com/avierna-en-ruta/): Una gran novel·la mereix una gran ruta. I aquest és al cas d’AVIERNA, la segona novel·la de l’escriptora catalana ALÍCIA VENTURA GEIS. Una narració ambientada al segle XI, quan Catalunya s’estava configurant com a Nació, i on la protagonista, AVIERNA, es veurà involucrada en una sèrie de conspiracions on haurà de lluitar amb seny per la pau dels comtats catalans. I la seva ruta ja s’està preparant. De fet dues possibles rutes, perquè la trama de la novel·la succeeix entre la Catalunya del Nord i l’Empordà (on l’escriptora té una part de les seves arrels). Des de la seva publicació […]
- [L'ABADIA DE LAGRASSA](https://circuitoc.com/labadia-de-lagrassa/): Occitània sempre apassiona als seus visitants. Comencem un petit viatge per algunes contrades occitanes, que tindran com a eix conductor els dibuixos realitzats per la María de los Llanos Matea i que ens han cedit per aquesta ocasió. I comencem per l’abadia de Lagrassa, un dels cenobis mítics d’Occitània, al departament de l’Aude. Com passa amb els edificis que són Història viva, la seva construcció s’allarga al llarg dels segles. Santa Maria de Lagrassa fou fundada al segle VIII, el seu conjunt principal és de l’època romànica, però alguns dels seus canvis arriben fins al segle XVIII. Fundada per l’abat […]
- [“ERA ISLA DES DIAMANTS” EN VERSION CATALANA](https://circuitoc.com/era-isla-des-diamants-en-catalan/): Mossèn Jusèp Condò Sambeat (1867-1919) ei eth gran escrivan classic der Aran. Entà arténher ua major difusion dera sua òbra, s’a publicat era version catalana d’“Era Isla des Diamants” (“L’illa dels diamants), revirat per Joan Calsapeu i Cabot. Apareishut en Voliana Edicions, eth libre compde, ath delà deth tèxte catalan, damb er originau aranés entà qu’es lectors catalanoparlants posquen familiarizar-se tanben damb era lengua occitana ena sua modalitat aranesa. Era òbra, qu’eth sòn manuscrit originau ei der an 1912, s’enquadre laguens dera sciéncia-ficcion e dera imaginacion futurista, un airau non guaire tractat ne laguens dera literatura en lengua occitana ne […]
- [“DÒN QUISHÒT” EN ARANÉS EN LHÈIDA E EN MADRID](https://circuitoc.com/don-quishot-en-aranes-en-lheida-e-en-madrid/): Era novèla mès importanta dera literatura en lengua castelhana, “Dòn Quishòt d’Era Mancha” ja dispause dera sua revirada en aranés des de hè mesi, mès eth darrèr mes d’abriu siguec presentada en Madrid e en Lhèida. Segontes er Institut Cervantes, era version aranesa ei era traduccion numèro 141 d’aguesta òbra immortau deth Sègle d’òr castelhan. Era edicion aranesa includís mès de sies-centes nòtes explicatives e es famoses illustracions classiques de Gustave Doré. Ena capitau espanhòla er acte siguec organizat ena bibliotèca dera Fondacion Ortega-Marañón eth dia 22 d’abriu per Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana – Institut d’Estudis Aranesi (AALO – […]
- [2.- LA LLENGUA OCCITANA](https://circuitoc.com/2-la-llengua-occitana/): La llengua occitana és la pròpia d’Occitània, però malauradament no ocupa la posició que realment mereix, amb un percentatge reduït de la població que continua utilitzant-la, i una presència social també molt reduïda. És una llengua de la família de les llengües romàniques, formada al voltant de l’inici del segon mil·lenni, molt semblant al català. Al començament, durant l’Edat Mitjana, era gairebé impossible distingir ambdues llengües. La llengua occitana fou el principal nexe d’unió de les terres d’Occitània, les terres de la llengua d’òc, com a distinció de les terres de la llengua d’oïl (el francès). Malgrat la gran extensió […]
- [1.- QUÈ ÉS OCCITÀNIA?](https://circuitoc.com/1-que-es-occitania/): Occitània, un nom que ens evoca moltes emocions. Però què és Occitània? Un país del sud d’Europa, amb una extensió de dos-cents mil quilòmetres quadrats i gairebé disset milions d’habitants. Enguany, el seu territori és fragmentat entre quatre estats europeus, que són França (amb trenta-tres departaments), Itàlia (a diverses valls de la província del Piemont i a la localitat de La Gàrdia), el Principat de Mònaco i Espanya (a la Vall d’Aran). Esperem que un dia canvii aquesta situació (ja m’enteneu). El nexe d’unió de tots aquest territoris és la llengua i la cultura, amb unes arrels romàniques inqüestionables, però […]
- [LA PRIMERA TROBADA](https://circuitoc.com/la-primera-vegada/): Quan tenia onze anys vaig tenir el meu primer contacte amb l’occità. Fou precisament dins de l’assignatura de Llengua Catalana, quan vam estudiar un tema clàssic d’aquesta matèria. les llengües romàniques. La lectura introductòria fou un fragment de l'”Elogi de la paraula” del gran Joan Maragall. En aquell fragment , l’escriptor català viatjava pels Pirineus, i tot travessant la serralada, trobà una noia que assenyalant al firmament digué “Lis estelis” (en la modalitat gascona). En aquell moment vaig conèixer que existia una llengua anomenada l’occità, veïna de la catalana, i amb un territori gens petit, si ho comparàvem amb altres […]

## Pages

- [Privacidad y cookies](https://circuitoc.com/2612-2/): Política de Privacidad y Cookies 1. Información General En cumplimiento de lo dispuesto en el Reglamento (UE) 2016/679 (RGPD), la Ley Orgánica 3/2018 de Protección de Datos Personales y Garantía de los Derechos Digitales (LOPDGDD), y la Ley 34/2002 de Servicios de la Sociedad de la Información y Comercio Electrónico (LSSI-CE), se informa a los usuarios que los datos personales que se recojan a través del sitio web CircuitoC serán tratados por: Responsable del Tratamiento 2. Finalidad del Tratamiento Los datos personales que se recaben en este sitio web podrán ser utilizados para: No se elaboran perfiles automatizados ni se […]
- [Esdeveniments](https://circuitoc.com/elementor-pagina-2261/): Esdeveniments Recerca. Divulgació. Occitània. L’activitat de divulgació i de recerca a les terres occitanes és molt rica i variada. Però a Catalunya és molt desconeguda. El calendari occità és farcit d’actes de tota mena i també volem informar-vos-en de tots aquests esdeveniments que difonen aquesta divulgació i aquest coneixement. Vols Contactar-nos? Associació d’Amics de la Sapiència Occitana Visió Ser el web de referència en català sobre recerca i cultura occitanes, connectant els dos mons i projectant una imatge actual i digna de la llengua i la cultura d’Occitània. Missió Difondre notícies, llibres i esdeveniments sobre cultura i recerca occitanes en […]
- [Companys de Viatge](https://circuitoc.com/companys-de-viatge/): Companys de Viatge Recerca. Divulgació. Occitània. Però la recerca i la divulgació són molt riques, i en aquest apartat des de CIRCUITOC us explicarem experiències en primera persona que traspassaran les fronteres occitanes, perquè si Occitània fou capdavantera a l’Edat Mitjana, tota Europa és deutora d’aquesta gran contribució que realitzà a la gran família europea la civilització occitana. Vols Contactar-nos? Associació d’Amics de la Sapiència Occitana Visió Ser el web de referència en català sobre recerca i cultura occitanes, connectant els dos mons i projectant una imatge actual i digna de la llengua i la cultura d’Occitània. Missió Difondre notícies, […]
- [Aran](https://circuitoc.com/aran/): Aran Recerca. Divulgació. Occitània. I l’Aran. Sempre l’Aran. Com un nexe d’unió entre Catalans i Occitans. Un territori occità que ens demostra aquesta agermanament. A CIRCUITOC mostrarem sempre una gran interès per l’activitat divulgativa en una terra que fou descrita pel seu gran poeta Mossèn Josèp Condò Sambeat amb un vers com “Ei era Val d’Aran era ribèra, mès polida deth Pirinèu.” Vols Contactar-nos? Associació d’Amics de la Sapiència Occitana Visió Ser el web de referència en català sobre recerca i cultura occitanes, connectant els dos mons i projectant una imatge actual i digna de la llengua i la cultura […]
- [CircuitOc](https://circuitoc.com/): CircuitOc Recerca. Divulgació. Occitània. L’occità ha de recuperar la seva dignitat com a idioma de recerca i de divulgació a Europa. I a Catalunya cal donar-la a conèixer millor com a nació germana i veïna, amb qui hem compartit capítols de la nostra història i cultura, tot establint un circuit viu de divulgació humanística i científica. A CIRCUITOC difonem informació de llibres, seminaris i documentals sobre Occitània o en occità, tot superant estereotips folklòrics, i mostrant-la com a llengua viva, amb present i futur en la recerca i el coneixement. Vols Contactar-nos? Novetats Esdeveniments Aran Companys de Viatge​ Associació d’Amics […]
- [Novetats](https://circuitoc.com/novetats/): Novetats Recerca. Divulgació. Occitània. La llengua occitana continua molt viva en el món editorial i audiovisual, però també Occitània continua atraient persones interessades en conèixer aquesta civilització mil·lenària. A CIRCUITOC us parlarem dels nous assajos que apareguin sobre les terres occitanes o en occità. Perquè quan coneixes Occitània, no pots evitar estimar-la. Vols Contactar-nos? Associació d’Amics de la Sapiència Occitana Visió Ser el web de referència en català sobre recerca i cultura occitanes, connectant els dos mons i projectant una imatge actual i digna de la llengua i la cultura d’Occitània. Missió Difondre notícies, llibres i esdeveniments sobre cultura i […]


[comment]: # (Generated by Hostinger Tools Plugin)