Occitània sempre apassiona als seus visitants. Comencem un petit viatge per algunes contrades occitanes, que tindran com a eix conductor els dibuixos realitzats per la María de los Llanos Matea i que ens han cedit per aquesta ocasió.
I comencem per l’abadia de Lagrassa, un dels cenobis mítics d’Occitània, al departament de l’Aude. Com passa amb els edificis que són Història viva, la seva construcció s’allarga al llarg dels segles. Santa Maria de Lagrassa fou fundada al segle VIII, el seu conjunt principal és de l’època romànica, però alguns dels seus canvis arriben fins al segle XVIII.
Fundada per l’abat Nebredius de Narbona (una gran i important diòcesi d’aquells temps), s’adherí a l’orde dels benedictins, també en clara expansió per l’Europa Occidental. Ben aviat acumulà un gran patrimoni per herències, donacions… que provenien de Tolosa, Besièrs, i fins i tot de les terres catalanes (Urgell, Barcelona).
Durant l’època del Romànic, gaudí d’un gran esplendor, i estava considerada com un dels cenobis més importants de la Cristiandat. Però no mancaven problemes com les disputes eternes amb els senyors de Termes, per la propietat i l’explotació d’unes mines properes.
Al segle XVII l’abadia de Lagrassa entra dins de l’orde de Sant Maür, i gaudeix d’una nova etapa d’expansió, però la Revolució expropià el conjunt religiós i fou dividit en dues parts; una d’elles dedicada a la vida religiosa i l’altra a usos militars. Aquesta segona part fou adquirida per l’Ajuntament de Lagrassa i la primera ha mantingut una certa vida religiosa monàstica, amb l’ajut del Bisbat de Carcassona.
La seva història, la seva arquitectura i les seves peces escultòriques conviden a una visita.
