L’any 2012 començà el procés per a declarar les fortaleses medievals del departament de l’Aude i de l’Arièja com a patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La Ciutat Vièlha de Carcassona ja ho era des de l’any 1997. En principi, estem davant d’una bona notícia perquè aquest nomenament podria incrementar el coneixement de la història occitana, i amb un turisme controlat, podria també redimensionar el turisme cultural del territori. Són les fortaleses de Las Tors, Aguilar, Montsegur, Pèirapertusa, Puèglaurenç, Queribus i Termes.
Però aquest projecte, definitivament presentat davant la UNESCO l’any passat, ha estat enfosquit per una polèmica amb moltes connotacions. La denominació d’aquestes fortaleses medievals. Des de fa molts anys, han utilitzat el terme “castells càtars” (castèls catars). Tothom que hagi estudiat la història del Catarisme coneix que el terme és inexacte, ja que realment no eren castells càtars, sinó contemporanis de l’època dels Bons Homes i les Bones Dones. Dins de les seves muralles hi convivien càtars i catòlics amb una bona convivència. Només Montsegur podria haver estat considerat parcialment un “castell càtar”.
Però la polèmica prové de l’intent de la denominació de “Fortaleses reials del Llenguadoc”. Durant el segle XII, l’època de màxim esplendor d’aquestes construccions medievals, la sobirania de la Cort francesa sobre el territori era nominal i simbòlica. Realment els comtats occitans es governaven de manera gairebé sobirana i la relació amb la monarquia francesa era un vassallatge nobiliari teòric. A mil quilòmetres de distància poca influència podia exercir la Cort de París.
Aleshores, per què emprar el terme “fortaleses reials” quan havien estat propietat de les nissagues aristocràtiques occitanes? Potser esdevingueren posteriorment “reials”, sota el regnat de Lluís XI, però després de la destrucció que suposà la Croada contra els Càtars a partir de l’any 1209. Un altre intent de difuminar la història occitana dins d’una història general francesa?
S’han organitzat diverses activitats per a reivindicar que el projecte tingui un evident tarannà occità en el seu nom. Recorda la mobilització realitzada fa més d’un segle per a evitar aixecar una estàtua a Jeanne d’Arc (heroïna francesa) a Montsegur, quan els occitans preferiren una estàtua dedicada a Esclarmonda de Foïs (heroïna occitana). Finalment ni l’una ni l’altra tingueren la seva estàtua.
Qui perd la seva història, perd el seu futur. I Occitània ha de defensar la seva pròpia trajectòria històrica.
Us adjuntem uns quarts articles publicats a MEDIEVALÒC sobre el Catarisme.
https://medievaloc.com/2025/06/12/lo-castel-catar-de-las-tors
