Aran ei un des territòris damb mès preséncia der art romanic reflectida ena riquesa arquitectonica des sues glèises. Er INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI – ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA a publicat, laguens dera sua colleccion “Istòria d’Aran”, er interessant libre “Eth Romanic dera Val d’Aran. Era recèrca der equilibri” escrit per Josep Lluis e Guinovart e Cinta Lluis e Teruel. Es autors an realizat un estudi exaustiu des glèises araneses des der encastre arquitectonic.
Era construccion d’aguestes glèises deuie considerar era climatologia e era orografia deth terren; era màger part son plaçades a mès de mil mètres de nautor. A trauès deth libre, qu’aufrís ua colleccion plan extensa de grafics e fotografies, podem observar es caracteristiques arquitectoniques des quaranta dues glèises censades (bères ues d’intactes e d’autes damb rèstes pro significatives entà èster estudiades).
Eth libre mos rebrembe subertot era importància des vòutes coma pèça imprescindibla entà arténher er equilibri de tota era bastenda, e mos permet de conéisher es treits definitòris des vòutes araneses. En ua epòca coma es sègles XI – XII – XIII, en qué es coneishements de construccion en Euròpa èren limitadi, s’ac comparam damb era Antiquitat classica o es sègles posteriors, es constructors romanics aranesi demostrèren ua grana mestria en sòn prètzhèt.
Un libre essenciau entàs afeccionadi ar Art romanic mès tanben dera istòria medievau aranesa.



