La poesia trobadoresca és la primera gran expressió lírica en una llengua romànica. Però aquesta literatura és indissociable del cant, també des d’una òptica femenina. La dona dins d’aquesta cultura no fou només la musa dels trobadors, també composà creacions literàries d’una qualitat excelsa, amb les “trobairitz”, però també la seva veu harmoniosa acompanyà la interpretació d’aquesta lírica.
El passat dia 28 d’abril, la Universitat de Barcelona oferí una interessant conferència sota el títol “La femme et le chant dans la France des XII – XIII ème siècles. Plaintes, debats, fictions et résilience”, amb el musicòleg i anteriorment professor de la Universitat de Lió, Gérard le Vot. L’acte fou presentat per la Professora de Filologia Romànica Meritxell Simó, una gran especialista en el tema, que durant molts anys ha estat la Directora de l’Institut de Recerca de Cultures Medievals de la mateixa universitat, i que ha realitzat una excelsa tasca de recerca i difusió de la literatura medieval.
La conferència comptà amb una gran quantitat d’exemples, recitats pel mateix ponent i estigué estructurada en diversos punts. Primerament recordà que el llibre “Songs of the Women Trovères” de l’any 2001, edità setanta-cinc poemes, molt probablement composats per dones dels quals divuit amb la seva melodia. Si hom compara amb la xifra total de poemes trobadorescos és una quantitat reduïda, però que serveix per a demostrar la presència i la qualitat de la creativitat femenina dins del gènere.
Amb aquesta premissa en Gérard le Vot oferí diversos exemples, tot començant amb alguns relacionats directament amb el subgènere de la pastorel·la, cantada per les dames occitanes durant els vespres culturals de les corts occitanes de l’època, amb una menció especial a la comtessa Beatritz de Dia.
Però no devem oblidar que a la Cort francesa, en terres d’oïl, també existí la creació poètica i el cant, malgrat l’oblit intencionat de la història durant segles, com de la Duquessa de Lorena o la cort de les reines Alienòr d’Aquitània o Blanca de Castella.
Les recerques efectuades sobre aquesta presència femenina al cant dels segles XII i XIII, tant a les terres occitanes com a les terres de llengua francesa pròpia, ens mostren com aquestes creacions podrien ésser agrupades en quatre subgèneres, que serien les cançons líriques corteses, les cançons de l’alegria de viure (el “joi”) on trobaríem les mencionades pastorel·les, les cançons líriques narratives, on també podem escoltar el cicle de les “malcasades” o les cançons per a ballar o les pietoses (religioses).
Tot un univers de temàtiques que mostren una gran vitalitat literària. En Gérard le Vot oferí diversos exemples, amb les seves partitures, de cadascun d’aquests subgèneres als assistents a l’acte. El ponent avançà la publicació durant la propera tardor d’un nou estudi en profunditat sota el títol “Chants de femmes au temps de trouvères”, amb un recull de textos acompanyats de les seves melodies i comentats pel mateix autor del llibre. En Gérard le Vot ha produït una dilatada obra dedicada a la música trobadoresca.
Aquesta conferència s’emmarca dins de la gran dedicació que realitza la Universitat de Barcelona a la literatura medieval, però sobretot a la presència femenina, que malauradament havia estat invisibilitzada durant segles. Tot un acte de justícia per part de la Universitat.
