Pendent lo sègle XIX, amb lo Romanticisme Euròpa viu la Prima de las Nacions, un movement de recuperacion de las lengas, las culturas e las identitats autoctònas, Occitània visquèt tanben aquel procès, amb lo nom de Felibritge. L’an 1854, sèt poètas s’amassèron a Castèunòu de Gadanha, inicialament amb la tòca de defendre las raïses provençalas e promòure la literatura occitana del territòri. Èran lo mitic Frederic Mistral, Teodòr Aubarnèu, Josèp Romanilha, Joan Brunet, Ansèume Matieu, Pau Giera e Anfós Tavan.
Lo nom del Felibritge amassava clarament la paraula “libre” que podiá significar “liure” mas tanben “libre”. Lo mot proveniá del vèrs “emé li Sefer, libre de la lèi” del cantic “Li revelacioun de Sant Antòni” consacrat als dolors de la Vèrge Maria.
Inicialament lo domeni de preséncia del movement foguèt la Provença, mas posteriorament, arribèt a totas las tèrras occitanas, mas tanben a Catalonha per las relacions entre los Occitans e los Catalans.
Frederic Mistral (1830 – 1914), eretièr d’una familha rurala aisada, es l’escrivan mai conegut del Felibritge, conegut coma l’Omèr de la Provença. Las siás òbras son vengudas classics de la literatura occitana, sustot lo poèma de dotze cantics “Mirèia” de l’an 1859, una istòria romantica impossibla entre la bèla protagonista e Vincènç. D’autras granda òbras mistralianas son “Lou pouemo dou rose” o “Lou tresaur dou felibritge”. La siá creacion mòstra un caractèr clarament conservador en lo domeni social, mas totjorn fòrça enrasigat al territòri, amb una granda riquesa de lengatge e d’images literàrias, amb la tòca de recuperar lo prestigi de la Provença medievala.
L’ortografia utilizada en las siás creacions, desparièra de la classica eretada dels trobadors, creèt unas nòvas nòrmas, mai semblablas a l’ortografia francesa, e de debats sus la nòrma lingüistica occitana. Foguèt guerdonat amb lo Prèmi Nobel de Literatura l’an 1904 e mantenguèt un contacte constant tanben amb los escrivans catalans de la Renaissença.
Los felibres èran conscients que la lenga occitana èra en una situacion problematica. Malgrat que a las comarcas ruralas e a las vilas pichonas gaireben totes parlavan la pròpria lenga, l’occitan retrocedissián a las grandas vilas del territòri. Lo sistèma educatiu universal promoviá l’utilizacion del francés.
Los “capoliers” èran los principals representants del movement. Malgrat que lo Felibritge aviá la sedença centrala a Ais de Provença, s’organizava en “mantenenços”, unas divisions regionalas basadas en las diferéncias dialectalas de la lenga occitana. Foguèron creadas d’escòlas per tota la geografia occitana amb la tòca de promòure la lenga e la literatura. Las reünions dels felibres recebián lo nom de “Taulejadas”, una combinacion de gastronomia e de literatura.
Malgrat que publiquèron de desparièras revistas, l’organ d’expression del movement foguèt la publicacion “Lou Felibrige”. Aquela granda literatura occitana dels felibres demostrèt tanben la granda diversitat de la lenga.
Catalonha e Occitània. Doas nacions que lutavan per recuperar las lengas e las culturas pròprias amb dos movements similars: la Renaissença e lo Felibritge. Doas nacions qu’avián partejats de divèrses capítols istorics. Amb aquelas circonstàncias, èra inevitable que los intellectuals catalans e occitans partegèsson aqueles projèctes literaris mejançant de cartas, de reünions…
Los primièrs contactes coneguts foguèron mantenguts per l’occitan Frederic Mistral e lo catalan Víctor Balaguer, que patissiá un exili dins las tèrras occitanas per qualques criticas al govèrn espanhòl. Coma simbòl d’aquel afrairament e coma gratitud per la bona recepcion que los intellectuals occitans autregèron a Víctor Balaguer, los catalans regalèron als fraires occitans la “Coupo Santo”, una copa que simbolizava aquela frairesa etèrna, e que possedissiá lo sieu pròpri imne, la “Cançon de la Coupo”.
Foguèt tanben fòrça importanta la visita dels felibres l’an 1868 a Catalonha amb una simbolica visita al monastèri de Montserrat amb los sieus companhs catalans. Una frairesa recuperada al sègle XIX qu’a patit malastrosament d’incidéncias pels contèxtes politics catalan e occitan, mas que devèm contunhar e expansionar. Imaginam una reünion ipotetica de totes los escrivans d’aquela image. Una situacion perfiècha!!!
L’AASOC TOTJORN AMB LA SAPIÉNCIA !!!
L’AASOC TOTJORN AMB L’OCCITAN !!!
