A Berga s’ha celebrat una interessant conferència impartida per la professora Míriam Cabré, professora del Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Girona, dedicada a la relació i la presència dels trobadors al Berguedà. La poesia trobadoresca fou la primera expressió lírica de qualitat en una llengua romànica. L’excel·lència de les seves produccions poètiques provocà que l’occità esdevingués una llengua franca de cultura a tota l’Europa Occidental. I a la comarca del Berguedà, tenim un dels trobadors més famosos, en Guillem de Berguedà. Aquest cicle s’emmarca dins de la quarta edició de l’Hivern Romànic organitzat per CIVITAS CULTURA.
El primer trobador conegut era precisament un altre Guilhèm, en aquest cas d’Aquitània, a finals del segle XI. Malgrat que la poesia trobadoresca gaudia de molts gèneres, és sobretot coneguda per la de temàtica amorosa, amb la creació del concepte de l'”amor cortès”. Una relació que unia el trobador a la seva dama, habitualment casada, tot creant un amor platònic mai no consumat.
També existien d’altres gèneres dins de la poesia trobadoresca, com ara el sirventès, que tractava de temàtica política, que en l’època medieval es tradueix en temàtica també bèl·lica.
La professora també recordà que quan analitzem la poesia trobadoresca a Catalunya, no només devem parlar dels nascuts als Comtats Catalans, sinó també d’altres d’origen occità que estaven vinculats amb les nostres corts comtals. Els trobadors acostumaven a viatjar i residir en diferents corts, la llengua literària era la mateixa: l’occità.
En Guillem de Berguedà, gran senyor del territori, escrigué poemes on realitzava sàtires contra els seus enemics (que eren nombrosos) però també contra ell mateix, amb una mena d’autocrítica, tot qualificant-se de “descortès”. Recentment la professora Isabel Grifoll ha realitzat també un estudi sobre la figura del trobador del Berguedà que canvia la seva visió tradicional, originària de la monumental obra d’en Martí de Riquer sobre els trobadors.
La conferència recordà la gran importància de la cultura trobadoresca a Catalunya, no només pel veïnatge entre les terres catalanes i les occitanes, sinó que també per la semblança entre la llengua catalana i l’occitana i els contactes constants entre ambdós països.
Agraïm a en Francesc Puig la informació i les fotografies facilitades.
