En el marc de MONDIACULT 2025 (Conferència sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible) organitzat per la UNESCO que se celebra a Barcelona, ha estat impartida una sessió del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya dins de l’ÀGORA CÍVICA divendres 26 a la seu de l’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS.
Presentada i moderada la sessió per la periodista Ariadna Oltra, el discurs inaugural impartit per l’Honorable Conseller de Política Lingüística en Francesc Xavier Vila remarcà algunes idees sobre la situació de les llengües com ara el desconeixement que tenim encara de totes les llengües parlades al món, la problemàtica distinció entre els conceptes de llengua i dialecte o la funció de les llengües com a símbol d’identitat personal i col·lectiva.
També explicà com Europa, malgrat la presència d’estats centralistes en matèria lingüística, és el continent que millor ha sabut preservar el seu patrimoni lingüístic. I com Catalunya ha passat d’ésser un país amb una llengua pròpia majoritària a una societat multilingüe amb tres llengües oficials (català, Castellà i occità) i la llengua catalana de signes i la presència d’una quantitat molt elevada d’altres llengües parlades per les comunitats immigrades.
La primera taula rodona es dedicà a la diversitat lingüística a les aules, tot explicant tres exemples: el català, el basc i l’argentí, sense oblidar que el sistema educatiu ha de servir com a aglutinador i compensador de les desigualtats, àdhuc les lingüístiques.
En Llorenç Comajoan-Colomé, professor de la Universitat de Vic, explicà el model d’immersió lingüística català i la necessitat de mantenir aquesta estructura com a eina de cohesió social i sobretot d’integració dels nouvinguts (i els programes incorporats per a integrar ràpidament aquest alumnes a l’estructura de les classes).
La Jasone Cenoz, catedràtica d’Educació a la Universitat del País Basc, explicà el canvi del sistema basc anterior, basat en itineraris (un monolingüe en eusquera, un altre en castellà i un altre de bilingüe) vers un sistema que declara l’eusquera com a eix de l’educació a Euskadi, però amb l’objectiu de què tots els alumnes bascos coneguin al final de la seva formació les dues llengües oficials i una altra d’estrangera. També mencionà el repte d’incorporar vuit mil alumnes nouvinguts a mig curs cada any.
La Virginia Unamuno, professora de la Universitat Nacional de San Martín (Argentina) explicà la problemàtica del seu país, que no és tan homogeni com sembla des de fora. Existeixen les llengües ameríndies en moltes províncies (curiosament el major percentatge a la província de Buenos Aires) i a la frontera amb el Brasil, la convivència amb el portuguès.
La professora de la Universitat de València Vicenta Tasa Fuster i el professor de la Universitat de l’Ulster Michele Gazzola impartiren una taula rodona sobre els avantatges econòmics que provoca la diversitat lingüística, tot refusant les teories que pretenen anul·lar aquesta diversitat amb motius d’encariment de les despeses dins de l’àmbit econòmic.
L’economista i professor de la Universitat de Ginebra, en François Grin, pronuncià la conferència “Governar el món des de la diversitat lingüística”. Dins de l’argumentari recordà que la diversitat lingüística és molt complexa al món actual, i que cada cas és diferent; per tant les polítiques lingüístiques han d’ésser diferents, però simultàniament necessàries. Els governs no poden ignorar aquesta diversitat i han d’actuar, tot emprant “una brúixola moral” i “un mapa detallat” com a eines per a assolir tractar aquest tema de manera ètica. Cada govern pot contribuir, amb les seves pròpies vies, a mantenir aquesta diversitat lingüística mundial.
Una sessió per a reflexionar sobre les llengües en un món cada vegada més globalitzat.
