Quan tenia onze anys vaig tenir el meu primer contacte amb l’occità. Fou precisament dins de l’assignatura de Llengua Catalana, quan vam estudiar un tema clàssic d’aquesta matèria. les llengües romàniques.
La lectura introductòria fou un fragment de l'”Elogi de la paraula” del gran Joan Maragall. En aquell fragment , l’escriptor català viatjava pels Pirineus, i tot travessant la serralada, trobà una noia que assenyalant al firmament digué “Lis estelis” (en la modalitat gascona).
En aquell moment vaig conèixer que existia una llengua anomenada l’occità, veïna de la catalana, i amb un territori gens petit, si ho comparàvem amb altres països europeus.
L’any següent arribà el segon contacte. També dins de l’assignatura de Llengua Catalana, un altre clàssic, les llengües parlades a l’Edat espanyol, on apareixia més informació sobre l’occità (aranès), amb un poema del gran escriptor de l’Aran, Mossèn Josèp Condò Sambeat.
I finalment, el convenciment de què havia de conèixer Occitània. En un viatge per les seves terres, vaig visitar les ciutats de Carcassona i Narbona, al departament de l’Aude. Ciutats amb gran passat històric. No us ha passat mai d’arribar a un indret que, encara no havíeu visitat mai, com si tingués alguna mena de relació amb vosaltres mateixos? Jo vaig notar com si hagués arribat a casa.
Des d’aleshores he visitat en múltiples ocasions les terres occitanes, i sempre en tornar amb una sensació de pensar “potser algun dia t’hi quedaràs per sempre”.
Si algú de vosaltres vol compartir com fou la seva primera trobada amb Occitània, estaré molt content de llegir-vos. L’adreça és sapienciaoccitana@gmail.com
